Capítol 3 dels fets de Tor: Qui va assassinar Sansa?

Qui va assassinar Sansa? Aquesta continua sent la pregunta en el cas Tor que segueix sense respondre’s quan es compleixen 29 anys de la mort violenta de Josep Montané Baró, Sansa. Un assassinat que ja ha prescrit. És a dir, que si ara sortís alguna persona i confessés que és l’assassí, no podria ser jutjada ni condemnada, ja que el cas ha quedat impune davant de la llei. 

Què se sap de l’assassinat? Sansa va ser trobat sense vida el 30 de juliol del 1995 a casa seua. Feia diversos dies que estava mort. Havia estat escanyat amb un cable que hi havia a l’habitatge i tenia els peus lligats i el rostre desfigurat pels cops que va rebre. La Guàrdia Civil i el jutjat de Tremp es van fer càrrec de la investigació. L’escena del crim amb prou feines va aportar indicis. La víctima havia estat arrossegada de l’era fins a la cuina i el cos portava allà diversos dies –hi havia larves–, la qual cosa va complicar la troballa de rastres, especialment si es té en compte que la tecnologia que utilitzava la policia llavors dista molt de l’actual. Tampoc es va determinar si havia estat obra d’una o més persones. Aquesta última possibilitat va cobrar més força. 

Quin va ser el mòbil del crim? Aquest diari va publicar l’endemà de la troballa (vegeu el desglossament central) que els veïns creien que es tractava d’una venjança “per foscos negocis”. No s’ha d’oblidar que tot just cinc mesos enrere havia estat declarat judicialment com a únic propietari de la muntanya davant la resta de veïns i, a més, estava especialment enemistat amb Jordi Riba Segalàs, Palanca, que va ser un dels primers sospitosos. Tot apuntava que aquest plet –amb les desavinences entre els veïns–, que s’allargava des de feia dècades, podia ser el motiu, encara que no podien descartar-se’n d’altres. 

El primer arrestat com a presumpte autor va ser un jove barceloní, Miguel Aguilera, que havia estat contractat per la víctima com a “guardaespatlles” davant de les amenaces que havia rebut. 

L’investigat va afirmar que, a canvi de protegir Montané, tenia dret a ocupar una habitació de la casa. Aguilera va deixar una nota de comiat escrita allà abans que es descobrís el cadàver, cosa que el va convertir en sospitós –s’especulava que havien discutit–. Tanmateix, davant de la falta de proves, va quedar en llibertat. 

Mesos després d’aparèixer el cadàver, la Guàrdia Civil va detenir una parella de la Seu d’Urgell com a sospitosa del crim. Josep Mont Guitart, que havia estat secretari de Sansa, i la seua companya, Marli Pinto Gomes. Ells van ser els dos únics jutjats i van acabar sent exculpats després de ser jutjats a l’Audiència de Lleida (vegeu el desglossament). 

També es va sospitar que el Palanca podria haver ordenat l’assassinat –o una pallissa– als seus dos mossos, els germans Lázaro i Pablo Moreno. Aquest últim ha acabat sent l’hereu del Palanca. També es va investigar si havia estat algun dels hippies que hi havia a la muntanya. Fonts coneixedores de la investigació asseguren avui a aquest diari, una vegada passades tres dècades, que “era un crim comès al Pirineu que seria molt difícil d’aclarir per diversos motius. A Tor hi ha més misteris que certeses. Les relacions personals eren molt complicades”. 

Així, hi havia molts mòbils i pocs fils per estirar: tant Sansa com el Palanca–amb els seus respectius grups– cobraven peatges als contrabandistes per utilitzar les pistes i ambdós estaven enfrontats. A més, Sansa tenia deutes amb els hippies (els havia demanat diners) i amb l’empresari Rubén Castañer, freqüentava clubs a Barcelona i hi havia diversos interessats a explotar la muntanya. 

Les especulacions no han cessat amb els anys. Els testimonis no van col·laborar en les indagacions i el pas del temps ha jugat en contra de la resolució del cas. Tres dècades després gran part dels actors han mort. És el cas del sergent Uclés –de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de la Seu–, dos jutges, l’advocat de la família de Sansa, Francesc Sapena, mort recentment, o el mateix Palanca, que va morir el 8 de novembre del 2019. Els que continuen vius continuen sospitant d’uns i d’altres i els que ja no hi són –en cas de saber-ho– s’han emportat el nom de l’assassí a la tomba.

Absolts l’exsecretari de la víctima i la seua parella

L’Audiència de Lleida va acollir el desembre del 1996 –un any i mig després del crim– el judici contra dos presumptes autors, Josep Mont Guitart i la seua parella, Marli Pinto Gomes, que havia estat militar. Mont havia estat una espècie de secretari de Josep Montané. Van ser detinguts i empresonats l’octubre del 1995 després que un testimoni, Antonio Gil José, afirmés que havia vist que la parella colpejava Sansa. “Tot depenia d’aquest únic testimoni”, recorda avui una font solvent. 

Gil José tenia una reputació més aviat dolenta, era bevedor i amb antecedents psiquiàtrics. La seua versió consistia que mentre estava fent les seues necessitats va veure com Mont i Pinto entraven a casa de Sansa i es muntava un enrenou. Havia de ser un testimoni clau per a l’acusació en el judici però va ser al contrari. 

“El testimoni de Tor sembra dubtes en comptes d’aportar proves”, resava el titular de la pàgina 3 de SEGRE en un judici que es va celebrar en el que ara és la seu del Museu Morera, a la rambla Ferran. Va dir que va ser a Tor el 19 de juliol del 1995 juntament amb un altre home que, al seu torn, va afirmar que coneixia Gil José ni tampoc havia estat al poble. Va afegir que després se n’havia anat a Palma però els investigadors no van trobar cap bitllet de vaixell o avió –va dir que va donar un nom fals–. 

Va explicar així l’agressió: “Mont li va donar una puntada de peu als genitals i Marli va agafar un pal de terra i el va colpejar al cap quan s’ajupia pel dolor”. Josep Mont, en canvi, va afirmar que “Montané era com un pare per a mi”. El fiscal va mantenir la seua petició de 17 anys de presó per assassinat i l’acusació particular en va demanar 20. El tribunal no va esperar a dictar sentència i tot just l’endemà del judici va dictar un acte ordenant la immediata excarceració d’ambdós davant dels dubtes, contradiccions i errors. 

A la sortida de presó, ambdós van assegurar que “no pararem fins que caiguin els veritables culpables”. Van presentar una reclamació davant de l’Estat de 55 milions de pessetes (el que ara serien 330.000 euros), però el Tribunal Suprem ho va rebutjar. Del testimoni clau, l’Audiència va dir que va declarar el que havia publicat la premsa, per la qual cosa la seua font podia ser aquesta i no una vivència personal. Mont va morir el 2004 a la Seu i Pinto es va traslladar a Galícia i també ha mort. El cas es va intentar reobrir però tots els esforços van ser endebades.