El Pou de Gel es desborda

Es tracta d’una estructura única. Som davant d’una construcció del segle XVII tal com es construïa llavors. No s’ha tocat”, explica Idoya Moreno, responsable de l’Oficina de Turisme de Fraga, sobre el Pou de Gel, la monumental cavitat de cadiratge de deu metres de profunditat i 8,5 de diàmetre construïda entre 1615 i 1616 per proveir de gel a la ciutat, que en aquella època tenia 2.500 habitants.

Construït a proposta del consell i finançat amb aportacions veïnals, tenia capacitat per emmagatzemar 544 tones de gel en capes compactades, separades per palla per evitar que es fonguessin i que s’anaven reposant. “Intentaven que durés tant com els era possible”, assenyala Moreno.

I d’on es treia el gel en una ciutat situada a només 118 metres d’altitud? De novembre a maig una part sortia del Cinca, pel qual circulaven llenques de glaç, i una altra d’un sistema de basses alimentades per séquies en les quals l’aigua es gebrava. Els cent anys escassos de funcionament del pou coincideixen amb l’anomenada petita edat de gel, una espècie de glaciació que va tenir un dels seus mínims el 1650.

L’explotació del pou, situat fora de les muralles i al costat d’una de les cinc portes de la ciutat, es concedia en arrendament, tot i que amb una limitació per al negoci: es cobrava el gel per conservar aliments però no el que demanaven les cases de socors. “És un antiinflamatori natural que assegurava l’atenció mèdica immediata”, anota Moreno.“El més característic és la mida, no n’hi ha de tan grans”, afegeix. També ho era el braç cilíndric pel qual s’abocava el gel, que ara ha servit de base per a l’accés al pou, declarat BIC (Bé d’Interès Cultural) l’any 2021.