Així han canviat els pantans de Lleida en un any: de tocar fons a triplicar capacitat d’aigua

La sequera a les comarques de Lleida no només ha tingut repercussions econòmiques, sinó també socials i ambientals. Els agricultors han patit pèrdues significatives, afectant l'economia local, i ha afectat paral·lelament a les empreses turístiques de la zona. A més, la flora i la fauna de la regió han estat sota pressió, amb molts ecosistemes que han vist reduïda la seva biodiversitat. I si pateix l’ecosistema vegetal, ho fan al seu torn els sistemes d’emergència, que van arribar al punt de no poder agafar aigua dels pantans per apagar incendis perquè, directament, no n’hi havia.

Una cronologia de la sequera

2021: els primers senyals. L'any 2021 va començar amb nivells de precipitació per sota de la mitjana, especialment a la primavera i l'estiu. Els embassaments van començar a mostrar una disminució notable dels nivells d'aigua, posant en alerta els agricultors i les autoritats locals. Aquell 2021 els pantans es van buidar com sempre, però no s’omplien amb la rapidesa amb que estàvem acostumats. Els motius eren, principalment, la falta de pluja i de neu. També es podria parlar de gestió menys eficient de l’aigua o de producció elèctrica. Així ho vam explicar aquell 2021 👇

2022: L'any crític. El 2022 va ser un any especialment difícil. Les precipitacions van ser escasses durant tot l'any a tot Catalunya, i especialment a Lleida, amb un hivern sec seguit d'una primavera i un estiu extremadament calorosos. Els cultius, especialment els fruiters i els cereals, van patir greus danys per falta d'aigua. Els ramaders també van veure reduïda la disponibilitat de pastures, augmentant els costos de manteniment dels animals. Mentrestant, a Rialb les avionetes no podien ni agafar aigua per apagar incendis. I el riu Segre entrava en fase d'emergència. SEGRE ho explicava així 👇

2023: Mesures d'emergència. Davant la persistència de la sequera, el 2023 es van implementar diverses mesures d'emergència. Les restriccions en l'ús de l'aigua es van fer més estrictes, afectant tant l'ús domèstic com agrícola. Es van promoure campanyes per conscienciar sobre l'estalvi d'aigua i es van fer inversions en infraestructures per millorar l'eficiència en l'ús d'aigua, com la modernització dels sistemes de regadiu. Una de les mesures d’emergència més impactants va ser el tancament de ramals del Canal d’Urgell, que van haver de tancar l’aixeta del reg.

2024: Adaptació i resiliència. A l'inici del 2024, les perspectives no eren optimistes, amb prediccions de continuïtat de la sequera. Tot i així, l’adaptació de tots els agents a la nova realitat, juntament amb mesures d’estalvi i un control més exigent de l’aigua, han fet que, amb un any 2024 molt més plujós, els pantans hagin canviat la cara.

L’aigua als pantans de Lleida el canvi en un any

Si fem un repàs a l’estat dels pantans de fa un any i ara, quan estaven sota mínims, és sorprenent com, amb mesures d’estalvi i un control més recelós de l’aigua, han canviat la cara.

Comencem per la banda més oriental, a la conca del Segre. Fa un any, el juny del 2023, Rialb i Oliana amb prou feines arribaven al 20% de la seva capacitat. Oliana estava al 70%, però Rialb només al 10%, amb 40 hectòmetres cúbics. Abans havien tocat fons amb només 56 hectòmetres, que equivalia al 11% de la seva capacitat total. Avui, un any després, al juny del 2024, Oliana es troba al 91% i Rialb al 56%. En total la conca guarda 300 hectòmetres d’aigua, el 62%. És a dir, la conca ha triplicat la seva reserva d’aigua en un sol any.

La conca de la Noguera Pallaresa. Un cas similar, tot i que menys greu. La conca del Pallaresa ha guanyat 1/3 de capacitat en un any. Camarasa era el pantà que més buit estava fa un any, quan tot just superava el 50% de la seva capacitat. Avui està al 90%, mentre Sant Antoni es troba al 99% de la seva capacitat i desembassant aigua –fa un any estava al 70%-. En total, la conca del Noguera Pallaresa guarda avui 400 hectòmetres cúbics, el 95% de la seva capacitat total, mentre fa un any estava amb 280 i el 70%.

La conca de la Noguera Ribagorçana gairebé ha duplicat capacitat. Malgrat que l’emblemàtic pantà de Canelles, amb Mont-rebei i Finestres com a grans atractius turístics, segueix baix, ha duplicat la seva capacitat. Fa un any estava al 15% i només 100 hectòmetres, avui està al 33% i 221 hectòmetres. Per la seva banda Escales ha passat del 30% al 92% actual, i Santa Anna del 66% de fa un any al 85% actual. En total aquesta conca ha passat del 28% de fa un any al 52% actual. 300 hectòmetres cúbics contra els 560 actuals.

I finalment, més avall, el pantà de Mequinensa, que el juny de l’any passat estava al 50% amb 700 hectòmetres d’aigua guardada, i avui es troba al 87% amb 1.200 hectòmetres cúbics d’aigua.

Els pantans de Lleida, en total sumen avui 2.500 hectòmetres cúbics d’aigua total, el 73% del total de la seva capacitat. El juny del 2023 estava gairebé a la meitat: amb 1.400 hectòmetres i al 41% de capacitat.