Onze secretaris municipals de Lleida, cessats per la llei que limita la interinitat

Onze secretaris municipals hauran de deixar el càrrec a partir del juliol en virtut del reial decret llei del 2021 sobre la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. Almenys, aquesta és la interpretació del text que ha fet la Generalitat, ja que la seua direcció general d’Administració Local s’ha posat en contacte amb aquestes onze corporacions i unes altres nou més a la resta de Catalunya (vint en total) per posar sobre avís els secretaris o interventors sobre el seu cessament coincidint amb els tres anys d’entrada en vigor de la normativa.

El reial decret llei, aprovat després d’un pacte entre sindicats i l’aleshores ministre Miquel Iceta, estableix que si no es cobreix una plaça vacant ocupada per un interí mitjançant les fórmules que estableix l’estatut de l’empleat públic, “transcorreguts tres anys des del nomenament es produirà el cessament del personal funcionari interí i la vacant només podrà ser ocupada per personal funcionari de carrera”. 

Això, amb l’excepció que “el corresponent procés selectiu quedi desert, en aquest cas es podrà efectuar un altre nomenament de personal funcionari interí”.Aquesta situació afecta, entre d’altres, personal dels ajuntaments d’Almatret, Miralcamp i Artesa de Segre, a més del consell comarcal de les Garrigues (un dels seus SAT, Servei d’Atenció Tècnica).

El secretari d’Administració Local, David Rodríguez, va explicar que la “Generalitat està fent un seguiment de les corporacions afectades per aquesta llei per acompanyar-les i assessorar-les”, ja que els interins han de cessar als 3 anys del seu nomenament, va reiterar, i “l’ajuntament ha de tornar a cobrir la plaça”. 

El Govern “els avisa perquè tinguin una previsió”, va afegir, amb la qual cosa va rebutjar que el cessament procedeixi de l’administració catalana. “Si no els avisem, corren el risc d’incórrer en una situació irregular i seria greu, ja que es tracta d’empleats que donen fe” dels actes d’un ajuntament.

Rodríguez va dir que l’estabilització dels interins deriva també de les exigències de la Comissió Europea, que, precisament, dijous va llançar una reprimenda contra la temporalitat de l’ocupació pública a Espanya a través del Tribunal de Justícia (TJUE) i va dir que els contractes temporals encadenats s’han de convertir en públics. El col·legi de secretaris valora si l’actuació de la Generalitat és adequada o hi ha altres interpretacions de la llei.

El col·legi de secretaris estudia si l’actuació és legal

El col·legi de secretaris, interventors i tresorers de Lleida està estudiant “si l’actuació de la Generalitat s’ajusta a la normativa, tant en el fons com en la forma” i, en cas negatiu, “si s’han de prendre mesures sobre això de suport als seus col·legiats”, van assenyalar fonts d’aquesta entitat.

De fet, el col·legi de secretaris ha denunciat en reiterades ocasions l’elevat índex d’interinitat a Lleida i a Catalunya.Segons les últimes dades de la Generalitat, a Lleida hi ha 351 places de secretari, interventor o tresorer. Unes 70 corporacions estan exemptes de cobrir-la per la baixa població o pressupost. Menys de seixanta figuren com a no vacants i de la resta unes 120 estan ocupades per interins. Unes altres quaranta places figuren com a ocupades per nomenaments d’un altre tipus malgrat que també temporal i una cinquantena més de places no són exercides per cap professional.