La Chunta posa en perill amb una documentada bateria de preguntes el negacionisme cultural de PP-Vox sobre el català i l'aragonès

“Los aragoneses como Monçón y su tierra y Fraga y Favara, Maella, la Torre del Conde, Fresneda, Valderrobres, Vinazeit, Fonespalda, Monrroy y a Aguaviva y toda aquella tierra, con la de Teruel que confrontaron Valencia, todos hablan los aragoneses catalán”, va deixar escrit el 1555 l’arquebisbe Hernando d’Aragó, net de Ferran el Catòlic, en la seua Historia de Aragón.

Aquest és un dels exemples històrics que el diputat de la Chunta Aragonesista (CHA) José Luis Soro ha inclòs en una bateria de 21 preguntes amb què ha desemmascarat el negacionisme cultural que aplica el Govern d’Aragó PP-Vox en matèria de llengües.“Considera que l’arquebisbe Don Hernando d’Aragó estava equivocat al denominar català la llengua parlada a la part oriental d’Aragó?”, va preguntar a la consellera de Presidència, Interior i Cultura, Tomasa Hernández, la qual va respondre les 21 preguntes, totes sobre la denominació del català i l’aragonès, amb un text de plantilla.

L’Estatut “no utilitza glotònims per referir-se a les llengües i modalitats lingüístiques pròpies”, indica, abans d’anotar que, “després de l’oportú debat, “finalment no s’ha recollit la “possibilitat d’introduir la denominació de català o aragonès”.“El Govern d’Aragó és fidel, evidentment, al que disposa al nostre Estatut d’Autonomia, que serà sempre la referència en aquesta i altres matèries”, afegeix.“Es tracta de les dos úniques llengües al món que no tenen nom? És absurd”, assenyala Soro, per a qui la posició del Govern d’Aragó en aquesta matèria” no és un problema de denominacions. La negativa a posar-li nom és un “rebuig de la nostra identitat cultural”.“Hi ha un corpus potent d’antecedents històrics en els quals es reconeix l’existència d’aquestes llengües”, afegeix.

“És absurd que el català d’Aragó i l’aragonès siguin les úniques llengües sense nom del món”

En aquest corpus apareixen el mateix Ferran I d’Aragó, el primer Trastàmara, des del 1414 i, més recentment, premis nobel de Literatura com Camilo José Cela i Vicente Aleixandre i acadèmics de la llengua com Dámaso Alonso, Antonio Buero Vallejo, Fernando Lázaro Carreter, Pedro Laín Entralgo i José María Pemán, falangistes els dos últims, que el 1975 van afirmar que “el català (...) és l’idioma parlat (...) a la franja d’Aragó”.Completen la llista la catedràtica Maria Antonia Zorraquino i els escriptors Juan Antonio Moneva i Braulio Foz, que el 1862 va incloure “entre els dialectes del català” el lliterà, que es parla en alguns pobles entre el Cinca i el Segre, especialment a Tamarit”.