On és el nou poble que tindrà Lleida, que és una antiga colònia industrial?

Lleida tindrà un nou poble. Serà al Pallars Jussà, a l'antiga colònia industrial centenària dels Nerets, construïda per la Canadenca a començaments del segle XX al costat de la central de Talarn. Passarà a convertir-se en un petit poble d’aquest municipi del Pallars Jussà.

La seua actual propietària, la companyia elèctrica Endesa, ha fet els primers passos per vendre les set cases que la componen a les persones que hi habiten des de fa dècades com a inquilines, i traspassarà els carrers a l’ajuntament després d’invertir més de 600.000 euros a adequar-les. Així ho van corroborar fonts de l’empresa, que espera completar aquest procés l’any que ve, el 2025.

La colònia va allotjar a partir de la dècada del 1910 directius, enginyers i treballadors especialitzats de les centrals hidroelèctriques del Pallars Jussà. “Jefassos”, resumeix Ramon Utrilla, de 92 anys i el més veterà resident dels Nerets.

Tanmateix, vuitanta anys més tard, les cases havien deixat d’exercir aquesta funció. Endesa va decidir desafectar-les i va firmar el 1995 contractes de lloguer amb opció de compra dels habitatges amb treballadors, extreballadors i els seus familiars, que hi resideixen des d’aleshores com a inquilins. Avui dia, també les habiten algunes persones sense relació amb la companyia, segons els veïns.

On és, aquest nou poble?

L'antiga colònia es troba al sud de la presa de Sant Antoni, pantà que va ser notícia fa pocs dies per haver arribat a superar el 100% de la seva capacitat i desembassar aigua després de quatre anys sense fer-ho. 

Es troba a cinc minuts de la ciutat de Tremp, capital del Pallars Jussà. Sortint de Tremp i direcció a Vilamitjana. Són cinc minuts en cotxe i una excursió de mitja hora caminant. Si els futurs habitants del poble volen anar al centre dels seu municipi, Talarn, hauran de fer una volta de 10 minuts en cotxe o una hora caminant. 

Es dona la circumstància de que el poble formarà part de Talarn, municipi del Pallars Jussà que era l'antiga capital de la comarca, abans que aquesta capitalitat caigués en Tremp. Nerets compartirà EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) amb l'Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials de Talarn, que rep cada any centenars de futurs sotsinspectors. 

Tremp, a la vora, és el municipi més gran de Catalunya en extensió, i d'ell en depenen fins a 28 nuclis de població, del més gran, que és Vilamitjana, amb poc més de 200 habitants, als més petits, com Casterner de les Olles, Puigverd, Claramunt, Esplugafreda i Tercui.

Condicions per passar d'Endesa a municipi

Perquè la colònia passés de les mans d’Endesa a les dels inquilins i l’ajuntament s’havien de donar dos condicions. En primer lloc, era necessària una reparcel·lació dels terrenys perquè cada un dels set habitatges i els jardins al seu costat passessin a formar part de finques independents. En segon lloc, l’ajuntament només podia rebre els carrers si la propietat feia abans les obres necessàries per adaptar-los a la normativa urbanística. Això, al seu torn, requeria canviar la planificació urbana del municipi.

Tant la reparcel·lació com el pla urbanístic estan actualment en tramitació davant de l’ajuntament de Talarn. Aquest últim contempla treballs com la renovació de l’enllumenat públic, la instal·lació d’una depuradora per a les aigües residuals, adequar els vials a les normes urbanístiques i adaptar a la normativa actual alguns dels serveis bàsics que els habitatges ja tenen, com el subministrament elèctric, d’aigua i amb clavegueres. Endesa calcula que tot això requerirà una inversió d’entre 600.000 i 700.000 euros, que la companyia costejarà en la seua totalitat.

Quan culmini la reforma urbanística i la reparcel·lació, els inquilins podran exercir la seua opció de compra sobre les cases en les quals viuen. Una vegada es portin a terme les obres, el consistori podrà acceptar la propietat dels carrers. “S’ha fet un gran avenç per desbloquejar la situació i que els veïns dels Nerets puguin convertir-se en els propietaris de les cases que habiten, cosa que fa anys que esperen”, va afirmar l’alcalde, Àlex Garcia.“Quan em vaig instal·lar aquí com a treballador el 1986 no pensava que podria comprar una d’aquestes cases”, explica Manel Capell, veí dels Nerets. “Al jubilar-te te n’anaves, i una altra persona s’instal·lava a les cases”, recorda.