L'ACA cobra més per l'aigua a 45 municipis de Lleida perquè no han instal·lat comptadors

Fins a 45 municipis lleidatans no porten a terme un control adequat del subministrament d’aigua en baixa al no disposar de comptadors o no aplicar una correcta distribució de trams per als usos domèstics i industrials aplicant una dotació per cada abonat, la qual cosa no permet un control efectiu de l’aigua consumida, segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta situació porta l’ACA a cobrar als ajuntaments més per l’aigua, ja que en gasten més que la declarada. Segons fonts de l’organisme, es tracta de regularitzar el cànon, allò que haurien d’haver facturat de forma correcta els consistoris o entitats gestores, i se’ls factura la liquidació completa (si no han declarat ni ingressat res) o la complementària (si n’han declarat i ingressat només una part, que normalment és menys que la prevista per l’ACA).

La majoria d’aquests ajuntaments apliquen als seus veïns una taxa única a l’any per habitatge o establiment. En aquesta taxa s’inclou el cànon de l’aigua i conceptes diversos com el clavegueram, com fan municipis com Torres de Segre al Segrià, Castelldans a les Garrigues, Miralcamp al Pla d’Urgell o la Pobla de Segur al Jussà, entre altres. Aquest últim municipi ja té en marxa un projecte per instal·lar comptadors d’aigua i disposar d’aparells de mesurament per tenir un control més eficient de la utilització del recurs. En el cas de Miralcamp, els comptadors ja estan instal·lats però no funcionen perquè la majoria són defectuosos i s’estan renovant. La resta de pobles tenen en marxa projectes per instal·lar mesuradors i fer un control eficient del recurs i evitar pagar més per això. 

L’objectiu de les entitats gestores i ajuntaments és tenir un control de la utilització del recurs, incentivar l’estalvi i ser equitatius en l’aplicació tant de les tarifes com del cànon, aplicant a cada usuari el que li correspon en funció de l’ús que fa de l’aigua.Segons dades de l’ACA, els veïns d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Sobirà consumeixen més de 200 litres per habitant i dia. A Aran, ni en la majoria de pobles del Sobirà, no compten amb aquests dispositius de control de l’aigua a les llars o establiments comercials, malgrat que sí que treballen per aplicar sistemes de control. El Jussà, l’Alt Urgell i el Segrià consumeixen entre 120 i 200 litres per habitant i dia i la resta de comarques lleidatanes tenen un consum inferior als 120 litres.

El mateix consistori ho assumeix o ho reparteix a parts iguals entre veïns

Els ajuntaments o entitats subministradores d’aigua repercuteixen de diferent manera la diferència del cànon de l’aigua, l’import de la qual es reparteix a parts iguals entre tots els veïns a través del rebut o la factura l’assumeix el mateix consistori. És el cas de Miralcamp, que paga anualment pel cànon 34.500 euros a més del suplement de 15.000 euros que cobra l’ACA per gastar més aigua de la que declara (regularització del cànon). Aquesta diferència és assumida pel consistori fins que es pugui aplicar el nou sistema tarifari, que es preveu el gener del 2025, quan estiguin renovats els comptadors. En canvi, a la Pobla de Segur el consistori repercuteix en els rebuts dels veïns amb 20,73 euros per habitatge i 40,75 euros per cada establiment d’ús industrial. Fins ara, tots els veïns de la Pobla pagaven una mateixa factura, d’uns 120 euros a l’any, independentment del consum.