El jutge que va ordenar la prova dental que va delatar Serafín Cervilla per resoldre el crim de Cervera entra al Poder Judicial

José Carlos Orga, el magistrat que a finals de 1999 va resoldre mitjançant una pionera prova d’anàlisi dental el crim de Cervera, serà designat com a vocal del Consell General del Poder Judicial dins de l’acord tancat dimarts pel PSOE i el PP.

Orga, natural de Saragossa i de 57 anys, va tenir com a primera destinació fa gairebé 25 anys el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Cervera, on va assumir la investigació del brutal assassinat de Marina Ruiz, una jove de 24 anys el cadàver de la qual es va trobar el matí del 15 de febrer de 1999 tirat sobre la via del tren de Cervera. 

L’atrocitat amb què va ser destrossat el cos, les zones abdominal i uterina del qual van ser esquinçades amb la peça de ferro d’un cep d’embragatge després de destrossar-li la cara a cops i abans d’escanyar-la, i el fet de no mostrar amb prou feines resistència dirigia les sospites cap a algú del seu entorn. La data triada per al crim, la nit de Sant Valentí, també acabaria mostrant les arestes del seu pèrfid encaix en el puzle, encara que aquest significat tardaria mesos a manifestar-se.

La investigació, desenvolupada pels Mossos quan aquests amb prou feines portaven cinc mesos desplegats en substitució de la Guàrdia Civil a la Segarra, l’Urgell i la Noguera, semblava no avançar o, si més no, no fer-ho amb velocitat. Encara que en realitat, feia mesos que l’assumpte estava resolt, des de les primeres setmanes de les indagacions, tot i que mitjançant una prova que estava invalidada per si mateixa. La prova consistia en la confrontació de la dentadura de Serafín Cervilla, nòvio de Marina Ruiz, amb l’empremta d’una mossegada que l’assassí, o almenys un dels assassins, havia deixat al pit esquerre de la víctima.

Una de les primeres decisions d’Orga, que havia arribat al jutjat com a magistrat l’octubre d’aquell any, va ser ordenar la repetició d’aquesta prova amb totes les garanties judicials.

Cervilla, que ja s’havia prestat a la presa dels motllos pels Mossos poc després del crim, hi va accedir de nou.

Hores més tard ingressava a la presó i, després d’una breu sortida, l’Audiència de Lleida el condemnava l’octubre del 2001 a 36 anys de presó per assassinat i violació. Cervilla compleix, ja en tercer grau, el tram final dels 30 anys de reclusió efectiva que li van caure.

Sense la radiografia dental, “l’hauria hagut de deixar lliure”

José Carlos Orga es va trobar a l’arribar al Jutjat número 1 de Cervera amb una situació peculiar: els Mossos havien resolt policialment el crim de Cervera, però la prova reina de les indagacions no tenia valor davant d’un tribunal: ni la mostra dental que li havien pres, amb el seu permís, a un Serafín Cervilla que encarnava la paradoxal figura del sospitós no imputat ni el resultat de l’estudi no tenien valor judicial. 

I no hi havia jurisprudència que assenyalés el camí a seguir. Orga va ordenar detenir Cervilla i prendre-li noves mostres, i el resultat de l’anàlisi el va assenyalar com l’autor de la mossegada que la víctima, segons van determinar els forenses, va patir en el tràngol (no abans ni després) del crim. 

Prèviament, havia elaborat un dens raonament jurídic amb què la resta de la investigació quedava no afectada per la radiació que sobre ella pogués emetre la primera prova, i que el Suprem i el Constitucional convalidarien mesos després. Què hauria passat si és negués a la presa del motllo? I si entre prova i prova s’hagués fet malbé una dent? “L’hauria hagut de deixar en llibertat sense càrrecs”, va admetre anys després Orga.