La creació del parc geològic i miner torna a agafar impulsCobrirà una àrea de 400 km² en deu municipis lliterans i ribagorçans

La creació del Parc Geològic i Miner de Llitera i Ribagorça (Geominlir) torna a prendre impuls després de l’aturada del llarg cicle electoral, que ha provocat canvis en alguns dels deu ajuntaments implicats.

Representants de cinc d’aquests consistoris, Mario Lax, tinent d’alcalde de Tamarit; i els alcaldes d’Estopanyà, Aurora Benabarre; Sanui-Alins, Luis Ángel Zoriguel; Baells, Carlos Callén, i Alcampell, Juan Aurín, van mantenir divendres en aquesta última localitat una reunió de treball sobre el projecte en el qual també van participar Josep Maria Mata, Agustí Larrégola i Sebastián Agudo, d’Ageominlir, l’entitat civil que promou el projecte, en el qual també participen Albelda, Peralta, Camporrells, Tremuja i Viacamp-Lliterà.“Hi ha un patrimoni immens, de petita magnitud en ocasions però molt ric i variat”, explica Sebastián Agudo, un dels impulsors del parc des que el geòleg Josep Maria Mata Perelló va començar a plantejar-ho a través de Sigmadot (Societat Internacional de Geologia i Mineria Ambiental per al Desenvolupament i l’Ordenament Territorial).El parc inclouria, entre altres enclavaments, els aljubs d’Albelda i de Sanui, les graveres de l’Éssera, les dolines d’Alcampell, les terrasses del Sosa, el Castellot del plistocè de Baells, el barranc de Baldellou, els congostos d’Aler i del Quexigar, les llacunes d’Estanya, la platja fòssil de Peralta i les mines de plom d’Alins, de manganès de Natjà i Purroi, d’argila de Camporrells i de sal i d’aerinita d’Estopanyà.El parc geològic i miner, de 400 km² d’extensió, se situaria entre els geoparcs del Sobrarb i del Pallars, la qual cosa li impedeix optar a aquesta mateixa categoria, ja que la Unesco requereix una distància mínima de cent quilòmetres amb el més proper.Els promotors treballen amb la idea que el parc geològic pugui estar formalment constituït al setembre. “Es localitza a la Llitera Alta i a la Baixa Ribagorça, en l’anomenada subpirinenca central, i va des dels guixos de Barbastre fins a més amunt de Benavarri”, assenyala Agudo, que ha participat tant en l’elaboració dels estatuts, que ja han estat aprovats pels plens d’Alcampell, Sanui, Benavarri i Peralta, com en el disseny de les 47 rutes que recorren el futur parc i les tres que discorren pels voltants. La longitud va dels tres als quinze quilòmetres i es poden cobrir a peu.

L’àrea inclou les llacunes d’Estanya, el Castellot de Baells, la platja fòssil de Peralta i diverses mines

El projecte ha provocat reticències en alguns sectors productius, com ara la ramaderia i l’agricultura, per la por que la declaració de parc pugui comportar restriccions per a aquestes activitats, una possibilitat que els promotors descarten.