El Segrià torna 117.000 € de sensellarisme malgrat haver-hi temporers dormint al ras

El consell comarcal del Segrià ha tornat diversos anys el gruix dels fons que la Generalitat habilita per finançar actuacions municipals en matèria de sensellarisme (117.000 euros de 161.000, el 72%) al transcórrer el termini d’adjudicació sense que els ajuntaments els sol·licitin. És una cosa que també ha ocorregut a la Noguera, mentre que altres com el consell del Pla d’Urgell no arriben a demanar-ne.

Aquesta situació es produeix malgrat la disposició de la Generalitat per, si els ajuntaments ho sol·liciten, destinar aquests fons a facilitar allotjament als temporers que es desplacen a Lleida per ocupar-se en la campanya de recollida de la fruita. La proposta ha estat exposada pels representants del Govern en les reunions de coordinació per a la campanya de la fruita que es fan periòdicament.La falta d’allotjament per als temporers fa que any després d’anys grups d’ells a la recerca de feina amb els papers en regla, i en ocasions amb contracte de treball, acabin dormint al ras, cosa de què aquest any ja hi ha constància almenys a Seròs.Paral·lelament, la petició de fons per poder allotjar la població flotant que no té sostre és una de les reivindicacions que els ajuntaments llancen any rere any a la Generalitat i el Govern central.

“Aquests diners es poden dedicar a la campanya de la fruita. Els consells poden ser més proactius”, assenyalen fonts del Govern, que posen com a exemple el dispositiu de 99 places d’allotjament en pisos per a estades prolongades a 5 euros la nit que manté la Paeria de Lleida.“Els ajuntaments de menys de 20.000 habitants poden demanar fons del contracte programa a través dels consells”, afegeixen.Fonts del consell comarcal del Segrià, per la seua part, van qüestionar la posició de la Generalitat. “La partida destinada a sensellarisme va destinada a persones amb una problemàtica que té uns trets concrets, que no es donen en els temporers”, van indicar.

D’altra banda el conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya obliga des de fa anys els fructicultors, siguin persones físiques o jurídiques, a facilitar allotjament als treballadors que s’ocupen en la collita de les seues finques quan els seus domicilis es trobin a més de 75 quilòmetres de distància, una cosa que es compleix en la pràctica totalitat dels casos.

Sis albergs amb més de 300 places al Baix Segre

Sis ajuntaments de Baix Segre, la zona en la qual cada estiu comença l’afluència de temporers a Lleida, disposen d’albergs amb capacitat per acollir més de 330 persones, un dispositiu al qual se sumen els 122 llits del pavelló firal de la capital de Ponent i les 99 places en pisos que ha habilitat la Paeria per a la població flotant. Els dos principals, de 120 i de 96 places, es troben a Torres de Segre i a Alcarràs, mentre n’hi ha de menor mida a Soses (48), Artesa de Lleida (40) i Alcoletge (10), als quals aquest any no se suma el de Seròs (32) per haver-lo destinat l’ajuntament a acollir provisionalment el parc de Bombers a l’haver quedat obsolet l’actual i mentre es construeix el nou. No obstant, des del consell comarcal del Segrià qüestionen que el model de Lleida sigui exportable a poblacions rurals. “Hi ha un problema de dispersió que fa que un equipament de gran mida no sigui operatiu. El temporer vol estar al poble on creu que hi ha feina, i tampoc hi ha un sistema de transport públic àgil entre les localitats”, van assenyalar.