La benedicció del turisme i la penitència del lloguer

La Val d’Aran atreu la cinquena part dels turistes que visiten Lleida. Van ser 408.121 de 2,02 milions l’any passat, segons un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) amb les dades de telefonia que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que també reflecteix com l’afluència de visitants a la Val s’ha disparat.

Aran se situa així a molta distància de la tercera classificada, el Alt Urgell (246.483 visitants el 2023), com l’únic territori oficialment equiparable en atractiu turístic al Segrià (455.474), encara que en realitat el supera si s’exclouen del càlcul els viatges professionals i de negocis. En els últims quatre anys, “Aran és on més ha crescut el nombre de turistes. Gairebé 170.000 més que signifiquen un considerable augment de més del 70%”, més del 60% d’ells (104.000) estrangers, ressenya l’informe sobre una meteòrica progressió que té efectes positius i negatius.

Un benefici es troba en les conseqüències econòmiques que els dos principals pols, Naut Aran i Vielha, assoleixin amb 160.435 i 132.777 visitants el 2023, el nivell en el qual l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE (sense apartaments i càmpings) atribueix a enclavaments costaners com Calvià (Mallorca, 157.000) i Pájara (Fuerteventura, 116.000).

El principal perjudici es deriva de la proliferació d’habitatges d’ús turístic, una fórmula que ha encarit el lloguer residencial, el d’estades prolongades per motius laborals, fins nivells com els de Palma o Barcelona.

Segons les últimes dades de la conselleria de Territori, Aran concentra un de cada tres pisos de lloguer vacacional de Lleida, 1.699 de 4.564, amb capacitat per allotjar més de 9.300 persones en un territori de tot just 10.000 habitants.

Aquesta progressió coincideix amb una altra, mesura per l’Incasòl, que situa en 605,84 euros la renda mitjana mensual dels contractes de lloguer firmats en el primer trimestre d’aquest any a Vielha, més de cent euros per sobre de la mitjana provincial (502) i 37 més cara que les de Lleida i la Seu, encara que per sota de la mitjana de Catalunya (868,85). Aquesta setmana, el Govern ha declarat Vielha, l’únic municipi aranès on aquesta mesura és possible per superar els 2.000 veïns, zona de lloguer tensat.

Aquesta carestia de l’habitatge, que es tradueix en una trava per a l’activitat econòmica al dificultar l’atracció de treballadors, va portar fa ja cinc anys a endurir les condicions per poder obrir un habitatge d’ús turístic a l’ajuntament de Vielha. El consistori va aconseguir així aturar la seua proliferació i ha anunciat la seua intenció d’acollir-se a una norma de la Generalitat que permetrà pràcticament la seua erradicació en un horitzó de quatre anys. Per la seua part, el consistori de Tremp ha estat el primer dels altres 35 ajuntaments lleidatans que poden adoptar mesures similars que ha anunciat que les prendrà, limitant el parc a un pis