L’estiu concentra un 40% del turisme a Lleida, que guanya desestacionalització

La generació del baby boom (nascuda als anys 60 i 70) va ser probablement l’última a viure els llargs estius de la infància en un mateix lloc. Si es viatjava, podia ser a un resort, una segona residència o un càmping a la platja. Actualment, les vacances familiars es concentren en tres o quatre setmanes d’estiu i es planifiquen al dia i amb una combinació de destinacions variada. 

En aquestes últimes dècades, l’oferta turística a Lleida s’ha multiplicat, tant des del punt de vista dels allotjaments com del lleure al llarg de tot l’any. I en l’actualitat, un dels reptes del sector, la desestacionalització de l’arribada de turistes més enllà de l’esquí a l’hivern i del ràfting a l’estiu, va camí de la consolidació. 

L’estiu continua sent el període amb més afluència de visitants i concentra el 40% de les arribades i les pernoctacions de turistes sumant els mesos de juliol a setembre. Si s’hi afegeix el mes de juny, la xifra s’eleva a un 47% sobre el total. 

L’hivern, en canvi, copa un 24,62% de les pernoctacions en el conjunt de l’any, segons les dades facilitades pel patronat de Turisme de la Diputació referides al passat 2023. Seguint aquesta línia, sis mesos d’estiu i hivern (juliol a setembre i gener a març) concentren el 65% del turisme, mentre que primavera i tardor es queden amb el 35% restant. 

El pes de l’estiu sobre el conjunt de la demanda a Lleida s’explica tant perquè és el període vacacional prioritari com per la influència del càmping, que s’ha disparat. El 2023 hi havia a Lleida 64 càmpings, només tres més que fa una dècada. En canvi, els seus clients van créixer dels 150.500 del 2014 als 280.669 del 2023, un 87% més. I més de la meitat, entre juliol i setembre. 

El pes del càmping en el conjunt de la demanda de turistes l’any passat va superar el 21%. La varietat de l’oferta, amb la introducció de bungalous i glàmpings contribueix a fer-los atractius. També entre els turistes estrangers. 

Si s’afina encara més i es tenen en consideració les dades de turistes, sense els del sector càmping, per temporada (estiu de juny a setembre i hivern, tota la campanya d’esquí) l’hivern ha guanyat pes: del 36 al 39 per cent de la demanda entre els anys 2014 i 2023, mentre que l’estiu ha passat del 43 al 40% en pernotaciones per al mateix període. 

Agost atapeït

 En la mateixa tònica, el mes d’agost és el que registra més afluència en tot l’any i en tots els sectors: el 2023 va concentrar 100.148 viatgers als hotels, dels 739.812 de l’any; 67.980 dels 280.669 als càmpings; 11.703 en turisme rural, dels 30.451 de l’any i 6.589 dels 43.373 en apartaments turístics. El segueixen el mes de juliol i el del febrer, coincidint amb l’esquí. 

El pes de cada estació en el conjunt de l’any ha variat poc l’última dècada, de manera que les que es consideren temporada baixa, primavera i tardor, copen, respectivament, un 18,44% (mig punt més que el 2014) i un 16,30% (igual) sobre el total. Són més d’un terç dels turistes els que viatgen a Lleida fora de les temporades fortes d’afluència. 

Alguns, com Graciela Segoviano i Leonel Corona, que aquesta setmana visiten l’Alt Urgell, prefereixen escapar-se de les dates més freqüentades. 

D’altres, en canvi, es basen en el calendari per organitzar les vacances, com en el cas dels fotògrafs d’aus en perill d’extinció que utilitzen els serveis d’empreses locals com Montiline i viatgen en període de nidificació o aparellament. 

Packs turístics adaptats a la destinació també generen cada vegada més clients i a Lleida es calcula que hi ha més d’una trentena d’empreses que creen paquets d’oferta que poden incloure transport, allotjament, restauració i aventura, cultura o naturalesa, principals atractius de les comarques del Pirineu i Ponent. 

Oferta estable 

Davant d’una demanda multiplicada (i que aquest estiu podria trencar rècords de nou), l’oferta d’allotjament s’ha mantingut estable: actualment hi ha 420 hotels a Lleida davant dels 418 de fa deu anys; 64 càmpings (61); 33 apartaments turístics (dos menys que el 2023) i 695 establiments de turisme rural (82 més). En canvi, els habitatges de lloguer turístic han passat de 374 el 2013 a 4.586 en l’actualitat. D’aquí les creixents veus que exigeixen posar-hi límit.