Un quilòmetre zero global al Pallars

La idea central és la sostenibilitat i l’eficiència per a la millora de l’oferta”, ho resumeix l’alcaldessa de Tremp, Sílvia Romero, l’ajuntament del qual acaba de treure a licitació els estudis que serviran de base per a la primera fase del projecte Tot_al Pallars.

Es tracta de posar en marxa una espècie d’Amazon pallarès que canalitzi l’oferta local tant cap al mercat de proximitat com cap a l’exterior per la via digital, i reforçat tot per una senyalística específica sobre el terreny i que es combina amb accions de caràcter estructural: en la fase productiva, amb l’eliminació, o si més no reducció, dels envasos de plàstic, i en la de distribució, amb l’objectiu d’unificar en la mesura possible les rutes dels artesans agroalimentaris, el comerç i la restauració.Tot això, amb alguns condicionants del comerç local com ara “salvar els límits dels horaris d’obertura dels establiments”; és a dir, provant de cuidar la conciliació.

El projecte, batejat com Pla de revitalització dels eixos comercials del Pallars Jussà amb accions de suport i la primera fase del qual inclou vuit accions pressupostades en 189.373 euros, l’executen els ajuntaments de Tremp i la Pobla de Segur juntament amb el consell comarcal amb fons Next Generation canalitzats pel ministeri d’Economia.El pla complet, que compta amb una ajuda del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de 447.878 euros, té el seu origen en un diagnòstic tipus DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) que no deixa de ser un retrat de l’impacte d’un procés com la glocalització a escala pallaresa.En aquesta comarca, la baixada del mercat local a caussa de l’envelliment i el declivi demogràfics, amb una pèrdua de gairebé la desena part dels habitants (1.400) en una dècada pal·liada per l’arribada de 2.000 estrangers, conviu amb punts forts com ara “una oferta comercial completa”, encara que concentrada a Tremp, la Pobla i Isona; una “identitat pròpia a nivell gastronòmic i paisatgístic”, amb “productes agroalimentaris únics i de gran qualitat” centrats en la carn, els elaborats que se’n deriven, el vi i l’oli, i també un “potencial per posicionar-se com a destinació turística de naturalesa i sostenible”.

Al costat de tot això apareixen una sèrie de “reptes i necessitats” com ara “l’impuls de serveis compartits” que donin visibilitat al gruix dels establiments de la comarca, la digitalització i el relleu generacional pel que fa als negocis, el desajust entre els horaris del comerç local i la població ocupada, la falta de competitivitat d’aquestes botigues davant dels supermercats i el marge de millora en envasament i logística dels productors.

El colofó a la combinació d’aquests factors es troba en el que el diagnòstic denomina “fugues de compra”. “Es constata” en “bona part de la població local” un “alt grau de desconeixement de l’oferta comercial i de serveis”, recull l’anàlisi, que indica que una part dels veïns es va “distanciant gradualment de l’oferta comercial de proximitat”. “No tenen els establiments del seu entorn, sobretot aquells dedicats a la venda de productes no quotidians, com la primera opció de compra”. L’objectiu és recuperar-los.