La Seu d'Urgell: de la tragèdia de les inundacions del 1982 a l'oportunitat olímpica
Fotografia aèria de la Seu feta en helicòpter el 9 de novembre del 1982, dos dies després de la tràgica riuada. -
Les instal·lacions olímpiques del Parc del Segre, inaugurades el 1990 i batejades des de fa uns anys amb la marca promocional Ràftings Parc la Seu, no sorgeixen del no-res sinó d’una de les desgràcies més importants del segle passat per a la capital de l’Alt Urgell.
Després de la riuada dels anys vuitanta les administracions van impulsar la canalització del Segre
Les inundacions del 1982, unes riuades històriques que van sembrar la destrucció a tota la comarca així com a bona part del recorregut del Segre per la demarcació, es van convertir en una oportunitat per al futur del territori gràcies a la canalització del riu, des d’Alàs fins a la Seu, i a la construcció de la infraestructura olímpica.
El desastre va obligar a fer una intervenció global al curs i a ordenar els espais del riu més pròxims a la ciutat, una reparcel·lació de 300 propietats que va permetre el nou traçat del riu. Aquestes actuacions van coincidir amb l’elecció de Barcelona com a seu dels XXV Jocs Olímpics.
Les obres del Parc del Segre, a començaments dels 90.
Durant el procés, la Seu va ser designada subseu per acollir les proves d’aigües braves. Les instal·lacions, que es vertebren per un canal que deriva del riu Segre, s’han convertit en un espai lúdic, esportiu i turístic per a la ciutat. Serveixen per practicar piragüisme en aigües tranquil·les o braves, o eslàlom, en clau lúdica o competitiva. El balanç del parc de l’any passat xifra en 30.500 les persones que el van visitar i hi van fer activitats.
