GUIA
L'antiga N-II de Tàrrega, convertida en una avinguda comercial
Vista d’un tram de l’avinguda Catalunya i del carrer Urgell l’any 1980 i en l’actualitat (a baix). - XAVIER SANTESMASSES
Vista d’un tram de l’avinguda Catalunya i del carrer Urgell l’any 1980 i en l’actualitat (a baix). - XAVIER SANTESMASSES
Vista d’un tram de l’avinguda Catalunya i del carrer Urgell l’any 1980 i en l’actualitat (a baix). - XAVIER SANTESMASSES
Vista d’un tram de l’avinguda Catalunya i del carrer Urgell l’any 1980 i en l’actualitat (a baix). - XAVIER SANTESMASSES
Vista d’un tram de l’avinguda Catalunya i del carrer Urgell l’any 1980 i en l’actualitat (a baix). - XAVIER SANTESMASSES
Vista d’un tram de l’avinguda Catalunya i del carrer Urgell l’any 1980 i en l’actualitat (a baix). - XAVIER SANTESMASSES
Vista d’un tram de l’avinguda Catalunya i del carrer Urgell l’any 1980 i en l’actualitat (a baix). - XAVIER SANTESMASSES
La pacificació de l’antiga N-II va suposar un abans i un després a Tàrrega. El projecte, que al principi va ser motiu de queixes per part de veïns i especialment dels comerciants, ha aconseguit convertir l’antiga travessia en un passeig amb prioritat per als vianants en el qual aquests circulen al mateix nivell que els vehicles, alhora que des que es va estrenar el 2010 s’ha restringit la circulació dels vehicles pesants i s’ha limitat la velocitat de la resta de vehicles a 30 km/h en aquest tram d’1,5 quilòmetres. L’avinguda de Catalunya és una de les vies afectades i en aquestes imatges del 1980, de començaments dels anys 2000 i de l’actualitat es pot veure l’evolució de diversos trams de l’avinguda Catalunya així com una part del carrer Urgell, després de les obres de pacificació de l’antiga N-II. El principal canvi és que fins a la pacificació, els cotxes eren els principals protagonistes del carrer, circulaven pel centre i aparcaven als dos costats, amb voreres estretes, mentre que actualment és un ampli passeig amb arbres en el qual tenen prioritat els vianants.
L’objectiu principal d’aquesta important reforma que va suposar una inversió total d’uns 14 milions d’euros i que va ser impulsada per l’alcalde d’aleshores, Joan Amézaga, era evitar que l’antiga N-II, amb un important trànsit de vehicles pesants, mantingués la ciutat partida en dos.
