Unió de Pagesos denuncia un nou atac d'un os al Pirineu i el Conselh Generau ho descarta

Unió de Pagesos ha denunciat aquest dilluns al matí a través de les xarxes socials el que consideren un nou atac d'un os al Pirineu de Lleida, concretament a Mont, a la Val d'Aran. 

Per la seva banda, el Conselh Generau d'Aran ha explicat en declaracions a SEGRE que descarta que l'atac sigui d'un os, ja que en realizar l'autòpsia i inspeccionar la zona no hi han trobat cap indici de que hagi siguin un plantígrad.

En el missatge llençat a les xarxes, Unió de Pagesos ha expressat la seva inquietud sobre la capacitat del Pirineu per gestionar la població d’ossos i ha demanat al govern una gestió més eficient i realista de la fauna. Mentrestant, han decidit no participar en cap grup de treball per evitar ser utilitzats sense resultats concrets.

La població ja supera els 90 exemplars

Segons va publicar ahir SEGRE, el naixement aquest any d’almenys nou ossos eleva la població d’aquesta espècie al Pirineu per sobre del llindar dels noranta exemplars. Així es desprèn de les dades de l’Oficina Francesa de la Biodiversitat, que aquesta setmana ha donat a conèixer albiraments de cinc femelles acompanyades d’entre una i tres cries cadascuna en territori gal des del mes d’abril passat. Gairebé totes van ser vistes en zones limítrofes amb les comarques de muntanya de Lleida.

Els nous cadells d’os albirats fins ara s’afegeixen als vuitanta-tres exemplars comptabilitzats la primavera passada en el conjunt del Pirineu, i podrien detectar-se’n més al llarg de l’estiu, tal com ha passat en anys anteriors. Aquests naixements consoliden la tendència a un creixement constant i sostingut d’aquesta espècie a la serralada. El seu número ha anat en augment des que França va portar a terme les primeres reintroduccions amb exemplars procedents d’Eslovènia a partir del 1996.

Temor de l’endogàmia 

El fet que la majoria d’ossos siguin descendents de Pyros, el mascle eslovè que França va alliberar al Pirineu el 1997, preocupa els experts. Augmentar la diversitat genètica va ser el principal motiu de la Generalitat per alliberar el 2016 a la serralada Goiat, un altre mascle procedent d’Eslovènia. Tanmateix, se’l considera mort tant a ell com a la seua única descendent coneguda després de dos anys sense albirar-los. 

Què hem de fer si ens trobem cara a cara amb un ós?

Si hi ha poques possibilitats d’un encontre, els atacs d'os bru són encara menys probables. Només atacaria si es veiés amenaçat o sorprès, com a mesura defensiva. La majoria dels casos en què s’han registrat atacs han sigut encontres amb femelles amb cries i ossos que s’han vist sorpresos -i espantats- per la presència humana.

Per no trobar-se amb situacions no desitjades i perilloses, la prevenció és molt important. Cal tenir en compte que el primer que evitarà un encontre amb humans serà el mateix animal, que no ens veu com a preses i ens evita gràcies al seu olfacte i oïda privilegiats.

Un primer consell és fer-nos notar durant els nostres trajectes, per exemple parlant, de manera que el mateix ós sàpiga on som i evitem el factor sorpresa. Cal apuntar que la majoria d’encontres són amb persones que anaven soles i, per tant, feien menys soroll que anant en grup. Els individus no acompanyats són més vulnerables que els grups.

Si portem gossos, és important portar-los lligats, evitant així que l’ós es pugui sentir amenaçat. A més, també es recomana no sortir dels camins senyalitzats.

Si amb totes aquestes recomanacions ens trobéssim amb un ós -probabilitat molt baixa-, hem de saber que no ens hem de posar enmig del camí o trajecte de l’ós i mai entre una femella i les seves cries. De la mateixa manera, i per sentit comú, no ens hi hem d’acostar. En tot moment s’ha de mantenir la calma i no cridar.