LLEIDA
La fusta guanya pes en la construcció i desafia el predomini del formigó
El sector de la construcció viu un auge d'edificis fets amb fusta els últims cinc anys. Gairebé tota és importada i tenir un preu més alt que el del formigó era el principal desavantatge fins ara, però professionals asseguren que “s'està corregint” i ja està “igualat”. Així, el material s'obre pas en un sector dominat pels àrids.
Laboratori de l’Incafust a Lleida, on sotmeten la fusta a temperatures i pressions extremes. - AJUNTAMENT D’AGRAMUNT
Els edificis construïts amb fusta continuen sent excepcions en un sector dominat pel formigó des de la meitat del segle passat. Tanmateix, la creixent competitivitat i la rellevància de la sostenibilitat propicien un auge de projectes que aposten per aquest material renovable i reciclable. “Fa pocs anys era gairebé impossible, però els últims cinc anys hi ha hagut un boom”, valora l’enginyer forestal Eduard Correal.
Explica que les obres amb formigó van baixar molt quan va esclatar la bombolla immobiliària el 2007, però les construccions amb fusta, que eren “testimonials”, van continuar creixent. El sector es va recuperar entre el 2017 i el 2018 i va ser llavors quan “la fusta es va disparar, sense perdre mai quota de mercat”, afirma.
Correal és el responsable del laboratori de l’Institut Català de la Fusta (Incafust) a Lleida, situat al Parc Agrobiotech. “Analitzem les propietats físiques i mecàniques de la fusta, sobretot per a la construcció”, explica. Així, la sotmeten a temperatures extremes i apliquen pressió per comprovar-ne la resistència. Correal assenyala que “analitzem la fusta d’aquí perquè es pugui utilitzar a les obres, ja que gairebé tota ve de fora” (vegeu el desglossament).
Afirmen que el preu de la fusta està “igualat” al del formigó, mentre que fa anys era més cara
El president de la delegació lleidatana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Lluís de la Fuente, també considera que la fusta està agafant un “paper important” en el sector. Explica que l’elevat preu d’importació ha estat el gran desavantatge fins ara perquè “va ser molt alt arran d’aranzels que imposaven països com els Estats Units”, però “ara s’està corregint” i “s’està tornant més popular, sobretot per a construccions de cases unifamiliars”, indica.
De la Fuente considera que les obres de grans blocs de pisos de fusta encara es reserven a “casos puntuals” per falta d’experiència, però preveu un auge els propers anys “gràcies a persones i entitats pioneres que asseguren la supervisió dels materials”, afegeix.
Correal afirma que el preu de la fusta està actualment “igualat” al del formigó. “Quan el sector es greixi bé, el normal és que acabi sent més barata”, afegeix. Assenyala que un edifici de fusta pot pesar fins un 30% del que pesa un de formigó, per la qual cosa “té un radi d’acció més gran” al reduir-se els costos de transport.
La presidenta de l’Associació d’Empresaris de la Fusta de Lleida, Montse Borniquel, també constata que els últims anys hi està havent més demanda de fusta per a la construcció. “Al marge del preu, cada vegada es valora més en termes de sostenibilitat”, indica.
En efecte, afirma que ja són habituals els encàrrecs de projectes cada vegada més grans, tant d’habitatges com d’equipaments. Ho exemplifica amb l’actual ampliació de l’escola bressol d’Agramunt, on l’ajuntament va apostar per la fusta a l’edificar-la el 2017.
Correal afirma que “abans hi havia persones preocupades per l’ecologia que optaven per la fusta assumint sobrecostos, però ara hi ha grans edificis de fusta de promotores que guanyen concursos públics”. Afegeix que l’aparició al segle XX de la fusta contralaminada (CLT) ha resolt la limitació d’altura que abans patia, i explica que el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya està construint un hub forestal a Olius que funcionarà com a laboratori preindustrial de materials moderns per a la construcció.
També assegura que el risc d’incendi és el mateix que el del formigó i que la fusta és millor aïllant tèrmic.
La majoria de la que s’utilitza a Catalunya és importada
Gairebé tota la fusta que s’utilitza a Catalunya per a la construcció és importada des d’altres països. “Tenim un problema de gestió dels boscos”, valora Borniquel, l’empresa de la qual també té una línia que utilitza fusta local. De la Fuente afirma que “és un material regenerable i descarbonitzat, per la qual cosa és molt sostenible, però si l’hem de portar de lluny no acaba de funcionar”.
Correal indica que “tenim molta fusta acumulada als boscos que s’ha de treure” per prevenir incendis. Assenyala que la més utilitzada és d’avets i pins, perquè “són abundants, amb troncs bastant rectes i barats”.
