Instal·len a Fraga un canó antigranís que llança ones d'acetilè a 10 quilòmetres d'altura

L’ajuntament de Fraga està tramitant la legalització d’una instal·lació que llança a l’atmosfera ones generades mitjançant la combustió d’acetilè i oxigen a altures de fins a deu quilòmetres i que fa mesos (fins dos anys, segons algunes fonts) que està construït i operatiu.

L’aparell, una xemeneia d’uns deu metres d’altura per llançar fins a la troposfera, situada a uns deu quilòmetres d’altura, unes ones la finalitat declarada de les quals és reduir la mida del granís per evitar que danyi la fruita, és propietat de l’empresa Sarraseca i es troba a la zona sud-oest del terme, a tot just quatre quilòmetres en línia recta de les zones fruiteres de Seròs, Massalcoreig i la Granja d’Escarp.

L’expedient sobre la llicència d’activitat “per a implantació de protecció contra el granís” està en període d’al·legacions fins a l’1 d’agost a la seu electrònica municipal.Fa anys que l’ús d’aquests sistemes antigranís, que en ocasions llancen iodur de plata i de vegades emeten ones sonores, genera conflictes i polèmica en zones rurals pels seus suposats efectes sobre la meteorologia, sobre la qual cosa els experts discrepen.

En aquest cas, “cada set segons, es produeix una combustió que provoca una ona de xoc que es propaga a través de l’element cònic fins a l’atmosfera” amb “una intensitat i una freqüència totalment definida”, ressenya el projecte, que indica que aquestes ones cobreixen un diàmetre d’un quilòmetre i arriben a la troposfera, des d’on reboten per crear una franja en la qual les boles de granís perden pes i volum al caure.

Així mateix, la màquina “ha estat dissenyada” per tal d’emetre “ones de pressió a l’atmosfera”, segons indica la documentació aportada per l’empresa, que recull un informe de la Comunitat de Múrcia, on té la seu el fabricant, que adverteix que es tracta d’“ones que transporten energia i poden resultar destructives”.

Encara que “una ona de xoc decau ràpidament amb la distància, canviant gradualment a una ona sonora”, afegeix, aquesta, al seu torn, “pot resultar perjudicial per a la salut d’animals i persones” (soroll nociu).“No està científicament demostrat que dissolgui les tempestes ni que el seu efecte arribi al núvol”, assenyala Pere Roqué, responsable d’Asaja a Lleida, que recorda que amb relativa freqüència aflora al Baix Segre el debat sobre l’eventual desviació, o la dissolució, de les tempestes.

La CHE nega haver autoritzat alguna instal·lació d’aquest tipus

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) no ha autoritzat cap canó antigranís al territori de la conca, segons van confirmar fonts de l’organisme. Aquestes entitats són les assenyalades per la legislació com a competents en la matèria, per ser les reponsables de gestionar i supervisar l’anomenat cicle de l’aigua. No obstant, els responsables de la CHE han decidit no pronunciar-s’hi, al no aclarir l’Aemet quins són els efectes reals d’aquests artefactes sobre el cicle de l’aigua. El Defensor del Poble va demanar al Govern d’Aragó l’abril i el setembre del 2023 que estudiï els efectes ambientals del llançament a l’atmosfera de productes químics i de les emissions de soroll. El Seprona de la Guàrdia Civil, per la seua part, va interposar entre el 2019 i el 2023 un total de 31 denúncies a Osca per soroll i emissions de canons antigranís, gairebé totes en municipis del Baix Cinca i el Cinca Mitjà.