L'helicòpter estavellat a la Noguera no tenia cap permís per volar

L'helicòpter que es va estavellar el 9 de maig a Vilanova de l'Aguda, que es va saldar amb dos ferits greus, no estava registrat ni podia volar al no disposar de certificat d'Aeronavegabilitat, segons la Comissió d'Investigació d'Accidents d'Aviació Civil del ministeri de Transports. Aquestes infraccions poden comportar importants sancions.

“Encara que l’helicòpter portava una matrícula gravada al fuselatge, no estava inscrita en cap registre de matrícula d’aeronaus, ni disposava de Certificat d’Aeronavegabilitat.” Així de contundent conclou la investigació preliminar de la Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil, dependent del ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, en relació amb l’accident de l’aeronau que es va estavellar el passat 9 de maig a Vilanova de l’Aguda i en el qual dos persones, una d’elles el seu amo i pilot, van resultar ferits de gravetat. És a dir, un helicòpter pirata.

D’una banda, no estava registrada i, de l’altra, no tenia el Certificat d’Aeronavegabilitat, que és el document que acredita que l’aeronau a què fa referència es troba en condicions de volar al complir certs requisits de seguretat, per la qual cosa presumiblement els seus responsables hauran de fer front a expedients sancionadors. 

Concretament, l’informe detalla que “es tracta d’una aeronau Robinson R44 amb matrícula HB-ZII” que va resultar ser que no estava inscrita i tipifica l’operació d’“il·legal”. Afegeix que els propietaris de l’helicòpter “efectuaven un vol local visual des de la finca d’un d’ells a Vilanova de l’Aguda. D’acord amb els seus testimonis, als 20 minuts de vol l’helicòpter va presentar vibracions al pal i van haver d’efectuar un aterratge d’emergència”. Així, l’aeronau va impactar contra terra “amb alta velocitat vertical i baixes revolucions en el rotor principal en un terreny sembrat de cereal verd. Es va desplaçar cap endavant 5 metres, va girar 180 graus a l’esquerra i va bolcar sobre el lateral dret. No es va produir cap incendi. Ara bé, els dos ocupants van patir lesions greus, però van poder avisar els serveis d’emergència amb trucades de telèfon”. Arran del sinistre, agents de la Unitat Tècnica de Seguretat Aèria dels Mossos d’Esquadra es van fer càrrec de la investigació. Els serveis d’emergències van rebre l’avís a les 15.21 hores després que un dels ocupants pogués alertar el 112 a l’accidentar-se a uns escassos cent metres de la masia Cal Valls.

El sinistre evoca la tragèdia del ‘frankenstein volador’ de Torallola

“Dubtes sobre la causa última” i “dubtes que s’han de qualificar com a rellevants” i que “resulten impossibles d’aclarir”. Aquestes enigmàtiques frases, que van desencadenar intensos processos emocionals malgrat no tenir intencionalitat poètica, són la costura a partir de la qual es va teixir la capa d’impunitat que va acabar cobrint la tragèdia aèria de Torallola, el sinistre en el qual van morir vuit persones a l’estavellar-se un helicòpter en aquesta localitat del Pallars Jussà el 14 de juny del 2002. Ni a l’amo d’una aeronau fluixa de papers i construïda amb peces de desballestament i/o de museu, entre les quals destacava un rotor de cua fora de lloc, ni tampoc als responsables del seu manteniment els van assignar els tribunals cap mena de responsabilitat en fets com que s’enlairés o s’estavellés una cosa semblant a un frankenstein volador (pels retalls) els serveis del qual havia contractat una companyia elèctrica per revisar el risc d’incendi de les seues esteses de cable. La conclusió és del Jutjat Penal número 1 de Lleida, el criteri del qual va avalar l’Audiència Provincial. Poc després, l’Audiència Nacional resolia, en línia amb un dictamen del Consell d’Estat, que tampoc l’Administació –davant dels nassos de la qual operava l’aeronau– no tingués cap responsabilitat en el fet que això hagués arribat a passar, per més que sí que dictaminés que la història incloïa irregularitats i errors de control. La impunitat de l’accident equival a beneir, per la via de les absolucions, el naixement, la vida i el catastròfic ocàs de l’andròmina, i també, òbviament, les sagnants conseqüències que va incloure el tercer acte. Les famílies dels morts sí que van arribar a rebre indemnitzacions (uns 150.000 euros) d’una companyia d’assegurances, en l’únic reconeixement del fet que algú havia obrat de manera improcedent.Una de les ocupants de l’helicòpter estavellat a Torallola era la llavors delegada territorial d’Indústria, Divina Esteve. En el que va caure a Vilanova de l’Aguda volava l’exalcalde de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell) entre 1991 i 2015, Antoni Capdevila, ara establert a Andorra.