COMARCAS
La CHE estudia limitar el buidatge de Mequinensa per salvar la fauna
Analitza els nivells crítics de la cota d'aigua del pantà per evitar danys en etapes de sequera
Una batimetria efectuada el 2023 va revelar que el fang ha ocupat més del 10% del vas del pantà. - ACN
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estudia, després de l’episodi crític de sequera de fa un any, quin és el nivell màxim de buidatge tolerable als embassaments de Mequinensa i Ribarroja per garantir la supervivència de la seua fauna: “Hi va haver un moment en què es preveia la possibilitat d’un buidatge que deixés petits llacs aïllats en els quals es produïssin mortaldats de peixos”, ressenya en el seu Informe de la sequera 2023.
Els primers estudis de l’organisme de conca, elaborats davant del risc que l’escassetat d’aigua al curs baix de l’Ebre pogués requerir un major desembassament, situen el llindar d’alerta en la cota de 101,4 metres sobre el nivell del mar.
Això redueix a més d’onze metres d’altura la làmina d’aigua que pot turbinar la central i en 419,8 hm3 el volum que no podria sortir de l’embassament, la qual cosa equival a gairebé un terç de la capacitat real del pantà, reduïda a 1.373 hm3 després de constatar una batimetria que el fang s’ha menjat més d’una dècima part (161 hm3) del vas, teòricament de 1.534 hm3.
Els estudis inicials assenyalen uns altres dos llindars crítics: un en la cota 91,9 per al període de juliol a octubre, en què quedarien embassats un mínim de 201,9 hm3, i un altre en la 88,1 que retindria fins a 145,5 hm3.El nivell d’alerta “determina el nivell d’inici de pressió augmentada” sobre la fauna piscícola, mentre que si s’arriba al llindar crític “el risc de col·lapse és molt alt”, indica el document.
El llindar d’alerta de Ribarroja se situa en la cota 64,8, la qual cosa immobilitza pràcticament la meitat de la capacitat (96,2 hm3 de 210), i els crítics en la 54,1 (20,1) i 52,3 (13,1).Aquests nivells es troben en revisió, anota l’informe, que considera “interessant” revisar les normes sobre els cabals ecològics “per definir un cabal de crisi” quan es prevegi que les reserves dels embassaments no poden garantir els vigents.
“En aquests casos, abans de buidar els embassaments i deixar els rius secs”, plantegen, podria aplicar-se “un nou concepte com a cabal ecològic de crisi o de situacions extremes” i que “la normativa actual no permet aplicar”.
Els mateixos tècnics de la CHE proposen desenvolupar nous estudis per adequar aquests llindars al volum de biomassa que suposa la fauna piscícola d’aquests embassaments, cosa que no es mesura des dle 2008 i que “constitueix la base del mètode”. En aquella època, afegeix el document, les tècniques prospectives “no eren eficients en el mostreig de les espècies de gran talla, com la carpa i el silur”, al qual se suma la possibilitat que “factors com l’oscil·lació del nivell de l’aigua, l’estabilitat del grau tròfic i el control dels depredadors (...) hagin imposat un sostre al creixement de les poblacions”.
