Més de la meitat del rebut mitjà de l'aigua a Lleida són impostos

La tarifa de l’aigua suposa només el 48% del rebut mitjà que paguen els lleidatans per aquest servei, mentre que els impostos copen el 52% restant. Un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sobre els preus de l’aigua a Catalunya referent al 2023 conclou que més d’un 33% de la factura correspon al cànon de l’aigua de la Generalitat, un altre 12,7% es destina a pagar el clavegueram i el 6% restant equival a l’IVA. 

El pes del cost del subministrament o la tarifa de l’aigua és molt més gran en el rebut mitjà de la província de Barcelona i en el conjunt de Catalunya (un 58,1% i un 56,1%, respectivament), mentre que a Girona i Tarragona se situa fins i tot per sota del de Lleida. El resultat s’ha obtingut calculant un import mitjà ponderat mensual i per a un consum de 12 metres cúbics al mes.

El pes del cànon de l’aigua en el conjunt de la factura és sovint inversament proporcional a la mida dels municipis, segons fonts del sector consultades. Això implica que a les localitats petites el cànon té molt pes en el rebut de l’aigua, també perquè la tarifa del subministrament, o taxa, és menor que a les grans ciutats. De fet, van assenyalar aquestes fonts que ja existeix un debat sobre la necessitat de recuperar els costos en la gestió de l’aigua a través de les taxes, de la mateixa manera que s’ha començat a fer en matèria de residus arran de la llei del 2022.

A les comarques de Lleida, el preu mitjà de l’aigua es va situar l’any passat en 1,890 euros el metre cúbic, el segon més barat a Catalunya, darrere de Girona (1,695 euros). En canvi, el preu mitjà va ser de 2,412 a Catalunya i de 2,616 a la província de Barcelona, mentre que a Tarragona va ser de 1.962. 

Segons la mateixa font, el 2022 el cost del metre cúbic a Lleida era més gran, fins als 1,939 euros, si bé en anys anteriors va oscil·lar entre els 1,836 i els 1,858 euros. A nivell municipal, només en una trentena de municipis de Lleida el preu de l’aigua se situa per sobre dels dos euros (inclou cànon de l’aigua i clavegueram), entre els quals es troba Lleida ciutat, segons l’ACA, on va ser de 2,216 euros el metre cúbic.

“Cal continuar fent un consum tan eficient com sigui possible”

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha destinat en els últims quatre anys prop de 15 milions d’euros en ajuts a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. El director de l’ACA, Samuel Reyes, va recordar ahir que “l’episodi de sequera no ha acabat i cal continuar l’execució de les obres”. Les principals inversions es concentren en els 4,3 milions d’euros repartits en 93 ajuts per a la millora de les xarxes de proveïment, uns altres vuit milions distribuïts en 67 projectes de millora de l’eficiència de les xarxes de subministrament municipals i reparació de fuites i, també, 1,6 milions destinats a la construcció de nous pous. El delegat territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, i Reyes es van reunir ahir amb els consells comarcals de la vegueria, davant dels quals aquest últim va remarcar que “cal continuar fent un consum tan eficient com sigui possible de l’aigua”.

Els pantans acumulen energia per proveir Lleida durant mig any

Els embassaments de la demarcació de Lleida acumulen prou reserves d’aigua com per cobrir la meitat de la demanda d’electricitat de la demarcació de Ponent en un any, segons indica l’últim informe d’embassaments de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre). L’informe xifra en 1.278,8 GW/h (gigawatts/hora, milions de quilowatts) l’energia que es podria produir amb els recursos dels sistemes d’explotació Segre-Pallaresa i Éssera-Ribagorçana, quan la demanda de les llars, els sectors productius i els serveis de tot Lleida consumeixen en un exercici entorn de 2.300 GW/h. Pel que fa a volums embassats, els pantans de les conques del Segre, la Pallaresa i la Ribagorçana acumulen 547 hm3 més que fa un any (601 si se’ls afegeix l’Éssera), la qual cosa apunta a un final de la campanya de reg amb excedents després de dos campanyes amb restriccions per la sequera.