Així va sobreviure 40 anys a Austràlia el pallarès d'abans de l'emigració

“Portava el pallarès congelat al cor”, explica Carmen Esplandiu, originària d’Estaon (Vall de Cardós) i protagonista d’un curiós, o potser no tant, episodi de conservació del patrimoni cultural: acaba de tornar al Sobirà el seu vocabulari d’ús comú a mitjans dels anys 70, quan l’èxode cap a la ciutat començava a buidar el Pirineu, després de conservar-lo en una bombolla les quatre dècades que ha viscut a Sydney (Austràlia).

Al tornar, recorda, “hi havia gent que no coneixia les paraules. Alguns, els més grans, sí. Però els costava”. Era quan en els camps del Pallars els ocells es foragitaven amb papurrots, es teixien paners amb vellaner (fusta d’avellaner) i l’aigua del riu queia en pixals.Aquest vocabulari el va conservar en les quatre dècades que, entre 1975 i 2015, amb alguna visita esporàdica i abans d’establir-se el 2019, va residir a Sydney, on va arribar amb 21 anys. Ara l’ha recuperat a La radera generació pagesa, un llibre editat per Garsineu Edicions, de Tremp, que inclou un glossari amb diversos centenars de termes d’ús habitual al Pallars en els anys 70 que, a poc a poc, s’han anat perdent.“La llengua és dinàmica, incorpora paraules, però en el meu cas va quedar congelada tal com l’havia conegut”, recorda, mentre apunta que “una de les raons per les quals es va anar perdent va ser que la gent que se’n va anar a la ciutat, sobretot a Barcelona, va començar a parlar com allà per no ser diferent”.El llibre, “escrit amb el meu català del Pallars”, anota, “és també un homenatge als meus pares, que vivien aquí. Era molt dur, era una vida de subsistència”, anota. La carretera no va arribar a Estaon fins als 70, una data, en qualsevol cas, anterior a la de l’arribada de l’aigua corrent a les cases del poble.Com va arribar a Austràlia? “Em vaig enamorar d’un australià. Anar a Austràlia aleshores era com anar a la lluna. De fet, al principi creia que anàvem a Àustria però així que anàvem volant vaig veure que era un altre mapa”, fa broma.Allà arribarien la integració, l’aprenentatge de l’anglès, un fill el 1976 i una filla el 1979, una ocupació de mestra, un negoci de roba amb seda que pintava a mà, un altre en una drassana, els estudis de Belles Arts amb més de 45 anys, la feina a l’arxiu i les classes d’idiomes per als refugiats de les guerres del Vietnam i d’Indonèsia que arribaven en cayucos. “Volia ajudar”, diu. “Ara tenim l’oportunitat de passar uns anys al Pirineu. No sabem quants”, afegeix.

Un episodi de saturnisme relacionat amb l’estraperlo

La radera generació pagesa, el llibre en el qual Carmen Esplandiu recull les seues vivències, aporta llum a un episodi ocorregut el 1952, abans del seu naixement, i que va causar dos morts i diverses malalties greus al poble. “Els que emmalaltien tenien una ratlla negra a les dents, sota la geniva”, recorda. Aquest és un dels símptomes característics del saturnisme o intoxicació per plom. Com es va produir aquest enverinament? Es va deure, segons apunta després d’una investigació desenvolupada en fonts hospitalàries i mèdiques, a una ruptura al queixal del molí amb què s’elaborava la farina per al pa a la vall, que va ser reparada amb plom. “Era la postguerra, i els molins estaven precintats” per evitar l’estraperlo, recorda. “Es molia de nit i els sacs es guardaven al cementiri o al campanar”, assenyala. “Se’ls va trencar i van tenir la responsabilitat de reparar-lo. No ho haurien fet d’haver-ho sabut”, afegeix.