La modernització dels regadius de Pinyana: de l'edat mitjana al WhatsApp

Pinyana és el reg més històric de Lleida. Els historiadors en daten l’origen al segle XII, quan el comte Berenguer IV va concedir els drets de regadiu de la séquia d’Almenar a aquesta població després de la conquesta a través de la pell. És un document que es guarda amb pany i clau i que s’esgrimeix sempre que s’ha volgut fer prevaler aquesta prioritat davant el reclam d’aigua de Lleida capital al llarg de centenars d’anys. El que abans va ser una simple séquia s’ha convertit en el canal principal i diverses conduccions vitals, com la séquia del Mig, del Cap i la Major.

Tanmateix, els temps evolucionen i el canvi climàtic ha posat de manifest que ja no és possible deixar les collites al caprici de la pluja i tampoc no es poden malgastar cabals regant a manta. Aquest sistema és encara prioritari en més de la meitat de la superfície regable, cosa que la comunitat de regants s’ha entossudit a canviar. En aquest context s’ha posat en marxa la modernització del regadiu, transformant les xarxes hidràuliques existents en sistemes pressuritzats, disminuint les pèrdues en el transport i distribució i, alhora, dotant cada parcel·la d’unes condicions que permetin la implantació de sistemes de reg més eficients. 

Això ja s’ha aconseguit en gairebé 1.300 ha de l’Horta de Lleida i es treballa per fer-ho extensible a tota l’àrea regable. Els tres anys de sequera van fer prendre mesures dràstiques com col·locar cadenats a les preses i regular els torns de reg. Ara s’organitzen a través del WhatsApp, com a signe que el canal més veterà ja és del segle XXI.

“Cal anar tots a l’una per costejar la reconversió del regadiu”

Pere Joan Cabiscol és un pagès de Vilanova de Segrià que es dedica a l’agricultura des que tenia 20 anys. Entre les finques que té en propietat i de lloguer, treballa unes 50 hectàrees de fruiters, presseguers, nectarines, paraguaians i pereres. “Són 42 anys dedicat a l’agricultura, i en aquest temps he vist que l’evolució en l’aplicació de noves tecnologies és vital. Jo m’he espavilat pel meu compte i tinc instal·lat degoteig i aspersió, ja que és l’única manera de garantir les collites sense estar pendent del temps que fa”, explica. Avala que a Pinyana “siguem dins d’un procés de modernització, ja que és millor anar tots a l’una i no cadascú pel seu compte. 

Fer un front comú és millor a l’hora d’abaratir costos i obtenir subvencions de l’Administració. Cal compartir despeses, que a l’hora de construir baldes per distribuir l’aigua per gravetat i repartir l’aigua amb sistemes pressuritzats els costos es disparen. És necessari fer-ho tots junts, res no funciona si no és així. La sequera d’aquests anys ens ha posat tothom al seu lloc i ja hem vist que l’aigua és una cosa que no es pot malversar i cal gastar-la amb seny”, conclou.