ANDORRA LA VELLA
Andorra es dona tres anys per despenalitzar l'avortament
El Govern assegura que avança “de manera discreta” per fer-ho possible aquesta legislatura
Afegeix que estarà cobert per la seguretat social andorrana
L’hospital de la Seu pot fer avortaments quirúrgics. - C. SANS
La despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs a Andorra està cada vegada més a prop, podria ser una realitat abans que acabi la legislatura, i tindrà cobertura sanitària de la CASS (la seguretat social andorrana). “El Govern treballa per trobar l’encaix legal i institucional per a exhimir les dones de la responsabilitat penal en la interrupció voluntària de l’embaràs” i “aquest treball es porta a terme de forma discreta, amb la voluntat de finalitzar-lo durant la legislatura actual,” segons van assegurar fonts oficials de l’executiu del país veí a aquest diari. D’aquesta manera, les dones podran exercir el seu dret en un termini màxim de tres anys.
El cap de govern, Xavier Espot, es va dirigir al poble en les últimes reunions mantingudes amb els veïns per explicar els detalls de l’acord d’associació amb la UE i va assegurar que busquen una solució que els permeti “avançar en el dret de les dones i mantenir l’estructura institucional”. Va afegir també que les dones podran avortar amb la tranquil·litat que serà una despesa sanitària coberta pel sistema del país.
La qüestió és com es fa. Sembla que el més viable serà modificar el codi penal a través d’una llei consensuada amb la resta de grups parlamentaris. Així, el 2025 serà un any clau per definir com es despenalitzarà l’avortament i com s’acompanyarà les dones que vulguin fer-ho.
El procés es farà, malgrat tot, fora del Principat. El ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró va deixar clar fa algunes setmanes que no es contempla l’autorització d’aquesta pràctica a Andorra.
Així mateix, Andorra és un dels tres estats europeus, al costat de Malta i el Vaticà, que manté la interrupció voluntària de l’embaràs fora de la llei.
Les seues lleis criminalitzen tant la dona com els sanitaris que el practiquen. Només als hospitals i clíniques de Catalunya es van practicar 1.240 intervencions a gestants andorranes entre 2014 i 2023.
Així, les principals adversitats per aconseguir el final es troben a la figura del copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell, contrari a la iniciativa per qüestions morals i religioses, i a l’article 8 de la Constitució andorrana de l’any 1993, que “reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seues diferents fases”.
