El canal Algerri-Balaguer va transformar la Noguera fa 25 anys

El canal Algerri Balaguer va ser pensat per regar els secans d’Algerri, Castelló de Farfanya, Albesa, Torrelameu i Balaguer i va suposar la transformació de milers d’hectàrees, un canvi del paisatge i de les mentalitats, ja que amb el canal es van estrenar les primeres concentracions parcel·làries a Catalunya. El canvi no només va ser geogràfic sinó també de conscienciació per als centenars d’agricultors que durant innombrables reunions van haver de pactar la nova distribució de finques per construir tot el sistema de canonades i aconseguir que el regadiu fos el més eficient.

El canal de la Noguera té una dotació de 6.000 metres cúbics a l’any que es va aconseguir després de distribuir els cabals del riu Noguera Ribagorçana el 1992 per proveir aquesta nova superfície regable i garantir el reg en unes altres dos comunitats de regants històriques com el Canal d’Aragó i Catalunya i Pinyana. Així mateix, va haver de constituir la Comunitat de Regants, que actualment suma 1.700 beneficiaris, i la Casa Canal. El primer tram es va construir el 1997 a Algerri i posteriorment es va iniciar la concentració d’Albesa, que va regar gairebé dos anys després, i Menàrguens. El van seguir les de Castelló de Farfanya i Torremaleu, i finalment la zona de Balaguer. No obstant, les obres de la xarxa de regadiu de l’últim tram a Balaguer van començar el 2011 i s’han anat executant per fases i amb moltes demores. Del projecte de 8.000 hectàrees de regadiu del canal, Balaguer n’havia de regar més de 2.000 però la delimitació de la zona d’especial protecció d’aus estepàries (zepa) va deixar el projecte en tan sols 800.

L’estació de bombatge d’aquesta infraestructura és a Ivars de Noguera i necessita una important despesa de llum elèctrica per impulsar l’aigua del riu fins al canal principal. Això va portar els regants a provar un camp fotovoltaic, pioner en el regadiu, per bombar l’aigua a través de panells solars. Tanmateix, aquest projecte no va ser suficient, per la qual cosa la comunitat està estudiant maneres alternatives d’abaratir costos. El president actual de la comunitat de regants de l’Algerri-Balaguer, Carles Gra, va apuntar que encara queden unes 400 hectàrees per completar la superfície total d’aquesta infraestructura i són a Balaguer. “Són regants que ja han firmat l’adhesió”, va dir.

Antoni Forns, agricultor d’Albesa: «Un gran canvi, va donar esperances a joves pagesos»

“Vam demanar permís el 1999, juntament amb uns altres quatre agricultors d’Albesa, per connectar una canonada des de la zona regable d’Algerri i avançar un any el regadiu a les nostres finques perquè no sabíem quan podríem regar. Vam pagar les despeses de connexió i vam instal·lar un comptador per calcular el consum de l’aigua.” Antoni Forns, d’Albesa, assegura que va ser una acció que d’alguna manera va animar altres pagesos del poble a afegir-se al regadiu. Va afegir que la construcció del canal va suposar un canvi radical tant per al territori com per a molts joves que van apostar per ser pagesos. Forns té dos finques que sumen prop de nou hectàrees a l’àrea regable d’Albesa, principalment de fruiters malgrat que “ara hem plantat oliveres”. Abans del canal només regaven les finques de l’Horta Vella d’Albesa amb un sistema molt diferent al d’aspersors i degoteig. “Ens vam modernitzar molt ràpid i sempre ha estat un sistema molt eficient.” Apunta que la concentració parcel·lària d’Albesa va permetre fer explotacions d’una mesura més gran. A Albesa hi havia 948 finques amb una superfície mitjana de 2 ha. Ara hi ha 470 finques, amb una superfície mitjana de 4 hectàrees i el 80% dels propietaris tenen entre una i dos finques.