COMARCAS
Un camp de treball amb joves de diversos països recupera 300 metres de trinxeres i galeries subterrànies a Martinet de Cerdanya
Formen part del tram local de la Línia P, el dispositiu que va dissenyar el franquisme per protegir-se d'una envestida de les democràcies europees que mai va arribar
Els voluntaris han recuperat 300 metres de trinxeres i galeries d’un dels sectors del Centre de Resistència 53 de la Línia P. - X.S.
Franquisme i antifranquisme compartien des dels seus orígens almenys una il·lusió: les democràcies occidentals anaven a acabar amb la dictadura, un “concepte, imatge o representació sense veritable realitat” que va cobrar força al final de la Guerra Civil i que va començar a perdre-la poc després d’acabar la Mundial i s’havia dissipat en menys d’una dècada després de deixar als búnquers, trinxeres i galeries de Martinet de Cerdanya una de les seues empremtes més ben conservades.
Es tracta del tram local de la Línia P, el dispositiu de 8.000 búnquers, fortins, trinxeres, casamates i polvorins que el franquisme va anar construint a mesura que els fantasmes del contraatac que mai no va arribar a produir-se anaven turmentant els seus capitostos.Un camp de treball organitzat al Parc dels Búnquers per l’ajuntament de Montellà i Martinet amb la col·laboració del SCI (Servei Civil Internacional) i en el qual han participat quatre joves locals i uns altres vuit de procedents de països com Txèquia, França, Itàlia o Mèxic ha permès aquest estiu recuperar 300 metres de galeries subterrànies i de trinxeres del tram de la Línia P que travessa la zona.
Els dotze voluntaris, vuit d’altres estats, que van participar en el camp de treball van extreure grans quantitats de brossa de les fosses. - X.S.
El complex disposa així d’un altre bloc que se suma a l’inicial, amb 300 metres de galeries que en aquest cas comuniquen set fortificacions i que va ser obert al públic el 2002, al búnquer de la Roca de la Mel i als de l’Estret de Mollet.“Portem anys intentant convertir-nos en un centre de referència de l’estudi de la postguerra al Pirineu i a Catalunya”, explica Marc Pont, un dels responsables del parc, que afegeix que el projecte del complex contempla la seua desestacionalització: “Es tracta que pugui visitar-se tot l’any i no només amb visites guiades.”Durant el camp de treball, els voluntaris, a més de retirar grans quantitats d’escombraries que s’havien anat acumulant a les fosses, han hagut de sanejar les zones en les quals les arrels d’arbres amenaçaven la consistència dels murs. “Fins fa poc portaven 80 anys abandonats”, anota.
