Aigua contra la despoblació

El Segrià Sud és un clar exponent del que ha suposat aplicar moderns sistemes de regadiu que han transformat milers d’hectàrees tradicionalment de secà dedicades al cultiu de l’olivera i l’ametller. L’aigua ha canviat el paisatge i garantit la producció d’un aliment tan preuat com l’oli, ja que els arbres no estan a compte de si plou o no. Ha estat possible gràcies a la pressurització mitjançant degoteig en centenars de plantacions. Ara el Segrià Sud també permet introduir altres varietats com la cirera o la fruita primerenca, per exemple.

El projecte del Segrià Sud es remunta al 1998 i les obres van començar el 2002. La presa, com el Garrigues Sud, la té a l’Ebre, en concret a la cua del pantà de Riba-roja a Almatret. Rega 6.200 hectàrees d’aquest municipi, Llardecans, Seròs, Torrebesses i Maials i queda pendent l’ampliació de la seua superfície a 2.500 hectàrees més que no serà possible incloure fins que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) redacti un nou pla de conca en el qual es defineixin els nous regs a partir del 2027. L’any passat la comunitat va aparcar aquesta possibilitat fins a un nou dictamen de la CHE a causa de la greu sequera del 2023. Actualment, té una dotació de suport de 2.000 metres cúbics per hectàrea i any. El 2006 van començar a regar les primeres finques i el 2014 es va acabar la primera fase. Té cinc basses de regulació: dos a Llardecans, dos a Seròs i una a Almatret.

Una de les principals preocupacions d’aquest sistema és abaratir el cost elèctric del bombatge d’aigua. Amb aquesta finalitat ja ha abordat la construcció de plantes solars. De fet, ja en té dos en funcionament a Seròs, se n’ha licitat una altra a Llardecans per més de mig milió d’euros i està en projecte una altra de valorada en uns 2 milions. Està previst instal·lar-les de forma progressiva a les basses del sistema de regadiu malgrat que, de moment, la intenció és construir quatre plantes solars amb què espera estalviar fins a un 30% en factures de la llum, ja que la captació per elevar l’aigua des de l’Ebre fins a les basses encara necessitarà bombatges connectats a la xarxa elèctrica.Segons el president, Joan Sabaté, el reg ha permès evitar la despoblació i atreure nous pagesos que garanteixen el relleu generacional.

“Vaig optar per ser pagès perquè a l’oficina m’ofegava, no era feliç”

Josep Maria Jové té 40 anys i des de fa més de 5 es dedica a l’agricultura. La seua família treballa al camp i conrea finques al Segrià Sud des que va començar a regar el 2006. Ell no sempre ha estat pagès. “Era comptable en una oficina però un dia em vaig adonar que no era feliç, que aquella ocupació m’ofegava i no podia continuar així. Així que ho vaig deixar i em vaig fer agricultor”, assegura. “Treballem una extensió d’unes 50 hectàrees d’oliveres i ametllers amb reg de suport, algunes són de la nostra propietat però la majoria arrendades. També tenim finques al Segarra-Garrigues. Al Segrià Sud tenim oliveres i ametllers i la seua creació ha suposat un abans i un després en la supervivència de les oliveres, abans exposats a si plovia o no. Si no fos pel reg tota aquesta zona seria erma i abandonada. Tanmateix, el reg ha permès que molts altres joves es dediquin al camp, el veritable motor de l’economia.” La collita d’olives la porta íntegrament a la Cooperativa de Maials, on Jové resideix. “Durant aquests anys de sequera el preu ha estat alt encara que baixarà al competir de nou amb plantacions de secà”, va indicar.