Dos túnels al llarg d'un segle que han canviat la història de la Val d'Aran

Els dos túnels de Vielha van canviar per sempre la història d’Aran. El primer va començar a gestar-se el juliol del 1924, durant una visita a la vall del rei Alfons XIII.

Els veïns ho van demanar per evitar que la Val quedés incomunicada de la resta de Catalunya a l’hivern, quan la neu feia sovint intransitable el port de la Bonaigua. La seua petició va ser escoltada, però les obres es van prolongar més de dos dècades i es va estrenar el 1948. Aquest pas subterrani va ser decisiu perquè la vall comencés a establir-se com a destinació turística a partir dels anys seixanta.

Tanmateix, la creixent afluència de visitants i l’augment del trànsit pesant a l’N-230 van acabar superant la capacitat del vell túnel, que a més va quedar obsolet en matèria de seguretat. Un informe del RACC el va assenyalar l’any 2000 com el més insegur d’Europa. La construcció del nou va començar el 2002 i es va inaugurar al cap de cinc anys, el desembre del 2007, deu mesos després d’un gran ensorrament a la boca nord de l’antic que es va saldar sense víctimes.

Amb l’entrada en servei del nou túnel, el vell va quedar com a via de pas per al transport de materials perillosos (com per exemple combustibles) i per a evacuació en cas d’accidents. Les dos galeries, de més de cinc quilòmetres de longitud, transcorren paral·leles entre si i estan interconnectades.