El Garrigues Sud incorpora més d'un centenar de pagesos nous per garantir el seu futur i nous cultius

El 2021, en plena pandèmia, el Garrigues Sud va complir 25 anys amb la garantia de tenir relleu generacional gràcies a la incorporació de més de 120 nous pagesos que s’han integrat al regadiu. El 1995, el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar a Bovera la primera de les fases del reg i un any després es van celebrar les eleccions per elegir el primer president de la comunitat, Josep Pes. Des d’aleshores el sistema ha anat creixent fins arribar a les 9.450 hectàrees amb una dotació de 1.300 metres cúbics per hectàrea i any mitjançant degoteig i amb la previsió de créixer més encara.

Ha estat un dels pioners a crear un banc de terres amb gairebé 200 hectàrees per atreure nous agricultors i introduir cultius com la trufa. Aquests s’afegeixen als principals, com l’olivera per a la producció d’oli i l’ametlla. També s’ha avançat en la construcció de plantes solars per abaratir el cost elèctric del bombatge d’aigua des de les basses que s’han anat construint. L’última que s’està tramitant s’ubicarà a Bovera. A Flix hi ha la captació d’aigua del riu Ebre. En total, el sistema compta amb catorze basses en tota la seua extensió.

Els municipis que integren el Garrigues Sud són Flix, Bovera, la Granadella, Bellaguarda, Juncosa i els Torms. També es dona aigua de reg i de boca a pobles de Tarragona, en concret a les poblacions de la Palma, Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Vilella Baixa i Cabacés, a les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre, ja que la sequera del 2022 i 2023 va deixar els pantans sense reserves i les últimes precipitacions no han canviat aquesta situació, va explicar l’actual president, Xavier Pelegrí. 

Des del Garrigues Sud es reguen 1.400 hectàrees dels municipis de Margalef, la Bisbal i la Palma des de fa mesos. Aquesta col·laboració no resta cabal al reg de les Garrigues, que demana com a compensació que el Govern agilitzi els tràmits de les noves plantes solars.

El sistema ja ha sol·licitat a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ampliar el reg de suport a 4.000 hectàrees més, fins a una extensió regable de 13.000 o 14.000 hectàrees de cara a la pròxima redacció del Pla Hidrològic de la conca l’any 2027. Segons Pelegrí, “hi ha moltes més finques que estan disposades a regar”.

Josep Vidal, agricultor: «Sense aigua aquí no es pot conrear res»

“Tinc 26 anys i em dedico a l’agricultura des de mitjans del 2016. Totes les finques que tinc són de la meua propietat i de la meua família i sense relleu generacional és pràcticament impossible dedicar-se al sector tret que tinguis un grup inversor darrere. El futur de la pagesia està molt negre i cal que els que governen es posin a la nostra pell perquè prenguin consciència de la problemàtica. Sense aigua al nostre territori no es pot conrear res.”

Elohim Noguera, agricultor: «Sense instal·lar el degoteig tot estaria erm»

“Des dels 18 anys em dedico a l’agricultura. En tinc 32 i espero que els meus fills també es dediquin al camp. El meu negoci és familiar però cal tenir en compte que sense la instal·lació del degoteig tot estaria erm, i la sequera dels últims anys hauria acabat amb tot. La instal·lació del degoteig ha significat un abans i un després i una garantia perquè els joves es quedin al seu poble, en el meu cas a la Granadella, d’on no em penso moure.”