Gairebé 9.000 lleidatans viuen en pobles en què ja no funciona cap bar

Prop de 9.000 lleidatans viuen a la trentena de municipis en els quals no hi ha bar, una situació que els hotelers consideren que va a pitjor davant l'escassa viabilitat econòmica que un negoci d'aquest tipus ofereix en poblacions minvants i envellides i malgrat els esforços dels ajuntaments per mantenir un servei bàsic com aquest.

“Els ajuntaments fan el que poden per mantenir el centre neuràlgic del poble, que és el bar, però és molt difícil mantenir-los”, explica Ramon Solsona, secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida, davant les dades de l’últim estudi sobre La dimensió social de l’hostaleria elaborat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials.

Segons aquest treball, que al·ludeix a les “evidències sobre algunes de les importants funcions socials que compleixen els bars als nostres barris o pobles” i a la seua “utilitat per a la vida col·lectiva, com espais de trobada i relació veïnal, afavoridors de les relacions socials i de vida comunitària”, Lleida era fa dos anys una de les sis províncies d’Estat, i l’única catalana, amb més de 8.000 residents (8.566) en municipis on no hi ha bar. Les altres cinc eren Burgos (12.629), Salamanca (12.318), Zamora (10.189), Navarra (9.612) i Osca (8.566).Lleida ocupava una posició més endarrerida pel que fa al percentatge d’habitants que resideixen en un municipi sense bar: onzena, amb un 1,94%; encara que se situa immediatament després del selecte grup de capçalera de la despoblació que integren les set províncies castellanolleoneses sense Valladolid i les dos aragoneses sense Saragossa.

“Si la situació ha variat ha estat per anar a pitjor. A molts pobles és inviable mantenir un bar”, anota Solsona.L’estudi no desglossa els municipis els veïns dels quals no disposen de l’opció d’anar al bar al poble, tot i que les dades de la Seguretat Social en donen alguna pista: en 28 municipis no resideix cap autònom que es dediqui a despatxar begudes i menjar, amb el gruix repartit a la Segarra (8), les Garrigues (5), l’Urgell (3) i el Pallars Jussà (3). Només dos comarques fan ple de disponibilitat del servei, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça.“L’evidència de les dades obtingudes posa en relleu el paper fonamental que juguen en la vida social comunitària els bars i restaurants, més enllà dels beneficis que tenen per a l’economia i el mercat de treball”, assenyala l’estudi.

“Guanyo poc, però sí per al dia a dia i per mantenir aquest servei social”

“M’agrada estar aquí, visc aquí i aquí em quedo. Diners no en guanyo gaires, però sí prous per al dia a dia i perquè no falti aquest servei social”, assenyala l’Adriana, que des de fa cinc anys explota el Casal So de Nostre d’Aspa. El poble va estar sense bar entre els anys 2005 i 2011, quan gràcies a una subvenció l’ajuntament va poder posar en marxa l’establiment, la gestió del qual es licita cada quatre anys. “És com un local social”, explica l’alcalde, Fermí Masot, que destaca l’adaptació de l’Adriana, originària de l’Uruguai, a la vida local: “Està molt integrada. Quan va tancar l’última botiga en va obrir una als baixos de casa seua”, detalla. La botiga obre tres dies de la setmana i el bar, els set, encara que l’activitat es concentra en el cap de setmana. “Treballem bastant amb els ciclistes que passen per aquí, i els caçadors són fixos de l’octubre al febrer. I anem organitzant esdeveniments, aniversaris i cosetes”, explica. “La idea és quedar-me aquí fins que em mori. Visc aquí, i estic apostant que em vulguin perquè pugui jubilar-me”, anota. 

A la Portella, Pau Roca s’estrena aquest estiu al capdavant de Cal Andreu, de la gestió del qual es va fer càrrec al novembre i que aquests mesos compatibilitza amb el bar de les piscines. N’hi havia dos més, però el de l’ajuntament va tancar per inviable i el local de l’altre l’utilitza com a mesquita la comunitat islàmica del poble. “Els bars als pobles compleixen una funció social pel servei que ofereixen als veïns”, explica Nicoleta Teresa, que li dona un cop de mà a estones en l’atenció del negoci. El públic el conformen majoritàriament els jubilats del poble al matí, que passen diverses hores conversant i jugant alguna partida de cartes, i els joves del poble a la tarda, unes parròquies a les quals s’afegeix durant el cap de setmana la de les famílies amb pares i mares d’edat mitjana.