El Canalet, reg amb futur

La Comunitat de Regants de l’Alt Urgell, coneguda popularment com el Canalet, té actualment 1.863 hectàrees donades d’alta per regar en una superfície projectada de 4.500, distribuïdes en diferents municipis de la comarca de l’Urgell com Tàrrega, Vilagrassa i Verdú. Aquesta comunitat de reg històrica, creada a finals dels anys 50, s’ha adherit recentment al canal Segarra-Garrigues i ho ha fet amb tot el seu sistema de reg modernitzat, una actuació que ha estat impulsada i finançada pels regants i que ha requerit una inversió total de més de cinc milions d’euros.

El Canalet, que va nàixer per poder salvar les collites després d’anys de sequera i davant la incertesa que el Segarra-Garrigues acabés sent una realitat, s’explica com una història de supervivència.Un grup de valents com Josep Castellà Formiguera, Delfí Robinat Elias, Enric Coma, la família Pont (Borges), Ramon Orobitg, Vicent Franquesa, Manel Escrivà, Josep Valls i Josep Minguella, entre altres, van decidir avalar les obres amb el seu patrimoni per portar el regadiu a les seues finques i poder treure rendibilitat als seus cultius.Els treballs van costar uns 30 milions de pessetes i el dia 4 de març del 1969 es va inaugurar el reg d’aquesta comunitat. Mig segle després ha quedat demostrat que els cultius que millor funcionen en aquest territori són els tradicionals, com el cereal d’hivern, la vinya, les oliveres i els ametllers, als quals en els últims anys només se’ls han sumat els pistatxers.Justo Minguella, vicepresident del Canalet, afirma que “l’únic que ha canviat és que ara el resultat és molt millor, de més qualitat i amb una major eficiència de reg”, després de les obres de modernització que va impulsar la comunitat a partir de l’any 2010 amb Guillem Valls de president al capdavant i com a requisit de la Generalitat per poder integrar-se al Segarra-Garrigues, la qual cosa va provocar diversos enfrontaments entre les dos comunitats.Una vegada més, els regants del reg històric del Canalet van demostrar la seua estima pel territori i també per la seua feina i van finançar la modernització amb els diners de la seua butxaca. “Ens vam llençar a la piscina, sense ajuts ni subvencions”, explica Minguella, que destaca que “en l’actualitat estalviem cada any l’aigua equivalent al consum de la ciutat de Tàrrega”.

«El futur es presenta bé però les ZEPA han estat un error»

Justo Minguella, un dels membres més veterans de la junta del Canalet de Tàrrega, assegura que “el futur de la Comunitat de Regants de l’Alt Urgell es presenta amb optimisme”, encara que demana que “el preu de l’aigua s’estabilitzi a la baixa perquè els cultius puguin ser més rendibles”.Minguella destaca que “els productes que produïm en l’actualitat són de molta qualitat, de manera que ara un agricultor aquí es pot guanyar la vida. En aquests moments pot ser un treball digne com qualsevol altre”. Minguella explica que “l’oli d’oliva està a l’alça i l’ametller, encara que el preu ha baixat, la producció en regadiu és bona i compensa”.Per a Minguella, “el principal inconvenient d’aquesta zona és la ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus)”. Aquest agricultor de Vilagrassa es mostra crític amb la gestió que va fer el Govern català amb la declaració, ja que “va deixar la meitat de la superfície regable del Canalet inservible, la qual cosa ens va fer molt mal”. “No s’hauria d’haver aplicat mai una ZEPA a una comunitat de reg històrica que va ser autoritzada i aprovada per ordre ministerial com d’interès nacional”, va lamentar.Minguella va aprofitar “per demanar a la Generalitat que rectifiqui aquest error colossal”, amb referència a la declaració de la ZEPA en un sistema de regadiu històric.