LLEIDA
El Suprem tomba les taxes municipals a les elèctriques per l'espai que ocupen les línies
Dona validesa a l'impost que volen aplicar desenes d'ajuntaments de Lleida, però rebutja el mètode amb què calculen les quotes que liquiden
Redesa porta gairebé una dècada pledejant contra el tribut
El Tribunal Suprem ha donat un altre pas de rosca als ajuntaments en l’enrevessat plet que des de fa gairebé una dècada mantenen amb les companyies elèctriques entorn de la taxa per l’ocupació de l’espai públic amb esteses, un tribut que s’estén a les canalitzacions i canonades de les empreses d’aigua, gas i hidrocarburs.
La Sala Contenciosa del Suprem ha establert una nova jurisprudència amb la qual, en resum, encara que ratifica la validesa conceptual de l’impost però, per tercera vegada des del 2017, anul·la per il·legal el sistema que els consistoris apliquen a la pràctica per calcular la taxa que passen a les companyies.El plet afecta diverses desenes d’ajuntaments de la demarcació de Lleida, principalment del Pirineu, que és la zona amb més densitat de línies elèctriques, que fa gairebé una dècada que litiguen per la validesa d’unes taxes l’aplicació de les quals consideren de justícia.“Ocupen un espai que és de tots, i alguna cosa haurien de pagar per això”, afirmen alcaldesses com Sílvia Romero, de Tremp, que expressa l’opinió de la gran majoria dels consistoris afectats. El Suprem no nega la major, que és l’existència en si mateix de l’impost, però sí l’aplicació pràctica. Primer, el 2017, per la quantificació de la taxa, que es calculava en funció del valor cadastral dels béns pels quals passaven les línies. Després, el 2020, perquè les ordenances que la regulen gravaven els “aprofitaments especials”, els de més intensitat com les torres metàl·liques, les caixes d’amarratge, els transformadors i les línies soterrades, amb les normes que s’apliquen als “aprofitaments privatius”.I finalment ara el 2024, per no haver aplicat a aquests últims un precepte de la llei de Taxes Estatals i Locals que obliga a gravar-los segons “el valor que tindria en el mercat la utilitat derivada de l’esmentada utilitat o aprofitament, si els béns no fossin públics”.Es tracta, en tots els casos, de matisos per a entesos, de detalls de la legislació tributària i de la urbanística que únicament arriben a fer anar els experts en totes dos.
Segons assenyalen les últimes sentències, que resolen plets entre Red Eléctrica i ajuntaments de Càceres, Badajoz, Burgos i Guadalajara, si l’ajuntament opta per considerar aquestes estructures com a aprofitaments especials, “ha d’atenir-se a tots els seus elements i mètode, ja que tan sols així es pot afirmar que ha establert el correcte valor de la utilitat que reporti” aquest ús. El contrari, anota, “desnaturalitza el resultat” i condueix a una “incongruència sistemàtica i procedimental que determina la invalidesa”.“El vici rau –afegeixen la sentències– que s’utilitza una base de càlcul o base imposable que no es correspon, en l’esquema seguit, amb l’aprofitament especial.”
Compàs d’espera dels municipis per les sentències
Els ajuntaments amb plets oberts amb les elèctriques es troben ara mateix en un compàs d’espera davant dels efectes de la nova jurisprudència del Tribunal Suprem, que en el cas dels lleidatans encara té l’última remesa de recursos pendent de resoldre. La qüestió és que la majoria de les companyies accepta la vigència de la taxa per les esteses i instal·lacions i paga les quotes, mentre que la principal d’aquestes, Red Eléctrica, propietària de les grans línies d’alta i mitjana tensió, és la que va recorrent les successives modificacions de l’ordenança.