LA VALL DE BOÍ
La Vall de Boí amplia un any el veto a nous pisos turístics i ultima un cens d'habitatges
Pas previ a una nova normativa pròpia per adaptar-se a la llei actual, que limita les llicències a deu per cada 100 habitants
Actualment compta amb 420, la qual cosa l'obligaria a reduir-los en un 73%
Façana de l’ajuntament de la Vall de Boí, a Barruera.
L’ajuntament de la Vall de Boí ha prorrogat un any la moratòria per la concessió de noves llicències per a habitatge d’ús turístic (HUT). Treballa ara en un nou pla urbanístic que reculli expressament les seues possibilitats d’acollir aquest tipus d’habitatges, després que el Govern l’inclogués al novembre passat a la llista de pobles i ciutats amb problemes d’accés a l’habitatge, al tenir el municipi més de 5 HUT per cada 100 habitants.
L’alcaldessa, Sònia Bruguera, va explicar que el consistori porta ara a terme un cens amb els usos de tots els habitatges de la zona i que inclou tant les habituals com aquelles en desús, segones residències i HUT. És el pas previ a l’elaboració d’una nova normativa que reguli aquests últims, a fi de donar resposta a la falta d’habitatge i adaptar la seua situació al decret que va aprovar el Govern d’ERC, que va vetar la concessió de noves llicències en zones tensionades fins que adaptessin el planejament urbanístic, al mateix temps que limitava a deu apartaments per cada 100 habitants els que podien acollir. Cal veure si el nou Executiu del PSC suavitzarà el text, ja que en el seu dia va pactar al costat d’ERC diverses esmenes com la supressió del límit de deu allotjaments per cada 100 veïns.
En el cas que el text continuï intacte, la Vall de Boí es veuria obligada a reduir en un 73% el nombre de llicències per a habitatges d’usos turístics. Actualment compta amb 420 HUT, la qual cosa suposa una concentració de 37 per cada 100 habitants, una xifra molt superior a la permesa pel decret en vigor.Segons recull el decret, els nous pisos que es vulguin instal·lar al municipi hauran de demanar una llicència urbanística municipal i una autorització turística, que seran vigents durant cinc anys i renovables. Quant a les llicències ja existents, els titulars disposaran de cinc anys, a comptar des de l’entrada en vigor del decret, al demanar la nova, mentre que podran demanar una pròrroga d’uns altres cinc anys més si acrediten que no poden compensar les pèrdues patrimonials que els comporti perdre-les.Davant de la proliferació d’aquests allotjaments turístics, diversos ajuntaments de Lleida han aprovat normes per limitar-los. Vielha va ser pioner i també ho han fet Rialp, Talarn o Àger, mentre que altres com la Pobla de Segur treballen en ordenances per regular-los tal com va avançar SEGRE.
El municipi amb més concentració de segones residències
Les segones residències representen un 11% dels 3,9 milions d’habitatges de Catalunya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística del 2023, que classifica el seu ús en funció del consum elèctric al no existir un cens oficial. A la Vall de Boí, la concentració es dispara més del triple: gairebé la meitat dels habitatges de la zona són d’aquest tipus. En concret, un 45% dels pisos i de les cases, cosa que el converteix en el municipi amb més de 1.000 habitants de Catalunya amb més concentració d’aquests habitatges, davant d’altres zones turístiques com Cambrils (26%) o Naut Aran (24%). Encapçala també el rànquing estatal d’oferta hotelera, segons un estudi del Consell General d’Economistes, amb una densitat de 40,29 hotels per cada mil habitants. És també el sisè amb més nombre de bars i restaurants, amb 33 per cada 1.000 habitants, un rànquing que lidera Naut Aran (44,27 per cada mil).
