Dades revelen que entre un 20 i 30% dels autors d'abusos sexuals a nens també són menors

“Tothom identifica la violència sexual entre un adult i un nen, però moltes vegades els abusos es cometen entre iguals. Els estudis diuen que entre un 20 i un 30% dels agressors són menors, alguns d’ells per sota dels 14 anys, per la qual cosa no són imputables.” Així ho assegura a SEGRE Joan Mayoral, coordinador de l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya.

En l’entrevista, Mayoral fa un balanç positiu dels primers mesos del funcionament d’aquests equipaments a Lleida i la Seu d’Urgell, que estan atenent actualment un total de 210 casos, 180 la primera, i una trentena la segona, quan de fet fa menys d’un any que van entrar en servei. 

Respecte a l’essència de la Barnahus, Mayoral remarca que els objectius són oferir un espai amable, que sigui la porta única perquè les víctimes se sentin acollides per ser ateses i, també, fer aflorar el nombre de casos que fins a dia d’avui no s’arribaven a denunciar. “Era necessari conèixer la realitat per poder intervenir i a Catalunya ja estem treballant prop de 1.700 casos. Aquests equipaments faciliten la denúncia perquè treballem tots junts”, defensa.

En aquest sentit, explica que des del passat 1 de juliol les Barnahus ja poden acollir les proves preconstituïdes (testificals dels menors), per evitar que aquests hagin de declarar en el judici. Així mateix, s’ha formalitzat un protocol amb els col·legis d’advocats perquè els menors tinguin a la seua disposició un lletrat d’ofici, si així ho desitgen, a l’hora de denunciar. “Es treballa des de la proximitat del domicili de la víctima i no on han tingut lloc els fets, amb l’acollida en un únic espai de tots els professionals per atendre les necessitats de cada víctima”, remarca Mayoral. Es tracta d’un model que, a més d’evitar la revictimització i posar la víctima al centre, ja ha provocat canvis en la Justícia. 

D’altra banda, un estudi preliminar de la Universitat Rovira i Virgili i la UOC apunta que la Barnahus ajuda a reduir els temps dels procediments judicials, hi ha menys sobreseïments o arxivaments i s’aconsegueixen més condemnes. “Continuarem fent camí”, assegura.

Espais descentralitzats a Tremp i Vielha

L’Estratègia Barnahus treballa també perquè la dispersió territorial afecti al menys possible les víctimes. D’aquesta forma, Joan Mayoral va explicar que des del centre ubicat a la Seu d’Urgell, que atén tots els casos de la zona del Pirineu, es busquen espais descentralitzats i ja s’han fet intervencions amb entrevistes a Tremp i Vielha. A més, fins i tot s’han atès víctimes d’Andorra i altres abusos que han estat comesos a l’estranger. Així mateix, Mayoral recorda que treballen amb tres supòsits: casos ja denunciats, els que es volen denunciar i els que ni s’han denunciat ni es té intenció de fer-ho. “En aquest últim supòsit, ens coordinem amb la Fiscalia perquè estudiï què pot fer”, explica. També compten amb acompanyament amb gossos per alleujar l’estrès a les víctimes. A més, en el procés de millora, els centres incorporaran professionals del departament de Justícia i un treballador social d’Educació. “Són possibles gràcies a la implicació dels departaments de Drets Socials, Salut, Educació, Interior, Justícia i Salut”, destaca Mayoral. Un model pioner a l’Estat que ha despertat l’interès com a referència d’altres comunitats autònomes i països.