Damià Larriba, inspector dels Mossos d’Esquadra i cap de la unitat de trànsit de la regió policial de ponent: «La nostra missió és prevenir, investigar i acompanyar»

És díficil fer un balanç d’aquests 25 anys ?

És una part important de la nostra història i han canviat moltes coses, des del tipus de turismes amb el qual vam començar a patrullar fins al tipus de carreteres, els vehicles i la sinistralitat. També ha canviat el Codi Penal i ara hi ha conductes que són delictes, fins i tot el concepte d’accident, ja que les famílies ens demanen parlar de sinistre si hi ha algun tipus de responsabilitat.

Però la missió de la unitat no ha variat.

La nostra principal funció és ser garants de la vida i la integritat de les persones i garants de la mobilitat en aquest territori. Per aquest motiu, la nostra principal missió és intentar prevenir el sinistre, estudiar el que ha passat i atendre i acompanyar al millor possible les víctimes.

Quins canvis destacaria en aquest temps?

Vam començar fent fotos de rodet i ara tot és digital. Ara la nostra resposta, gràcies a la tecnologia, és més ràpida, amb la col·laboració de la resta de serveis d’emergències per a una atenció in situ de les víctimes, i hi ha hagut una millora en els recursos per investigar. Com a policies de trànsit, només tenim una oportunitat per fer una inspecció ocular i hem de fer bé el nostre treball. Què no hem aconseguit? Sinistralitat zero, que ens costarà molt, i infracció zero.

Tenim un problema amb les infraccions?

Alguns deien que amb la pandèmia la societat seria més cohesionada i més solidària, però el que hem comprovat nosaltres és que la gent ha sortit de nou a la carretera com si no hi hagués un demà. En la nostra història mai havíem instruït tants delictes per velocitat penal com aquell any. També alcohol, drogues.. Tenim gent que continua conduint habitualment malgrat no tenir carnet i això és un problema.

S’ha pogut reduir la sinistralitat en aquests darrers vint-i-cinc anys?

La mortalitat s’ha reduït dràsticament i hi ha un fet diferencial respecte a fa 25 anys, que són els accidents amb animals. Llavors era una xifra residual i ara són un miler a l’any i van a l’alça.

Què és el més dur per a un agent de Trànsit?

Ens trobem amb la frase de “jo controlo”, però si perjudiques algú que no té responsabilitat, què? És molt dur anar a casa d’una família per dir-li que la seua dona ja no tornarà i que els seus fills han estat evacuats a l’hospital. Ara comptem amb el suport psicològic del SEM. Hi ha persones que s’ho prenen d’una manera més calmada i altres que s’enfonsen. Fins i tot hi ha qui ens ha preguntat si la culpa havia estat del seu familiar.

Com és el contacte amb les famílies de les víctimes?

La nostra obligació és dir-los la veritat sobre el que ha passat i ens poden trucar per saber com va la investigació. Hi contactem quan ja tenim llest l’informe per presentar-lo al jutjat. És la nostra obligació tenir empatia amb les víctimes, totes elles, sense excepció, i hauria de ser-ho també de totes les parts.

I els ferits?

El comissari Esquius deia que el concepte de víctima havia d’anar molt més enllà. Tota persona que tingui una lesió ha de ser atesa com a víctima. És l’ideal que hauria de ser. Veiem entre un i deu ferits lleus al dia per sinistres i d’aquests no es recorda ningú. També recordo les paraules del comissari Estela en les quals defensava que tan important és resoldre el fet delictiu i detenir l’autor com atendre la víctima.

Cap a on anem per reduir la sinistralitat?

A nivell policial, ho tenim clar. És l’estudi de la sinistralitat actual i quines mesures podem implementar de dissuasió i prevenció. I aquí s’inclouen els controls, però també la formació a col·lectius vulnerables, empreses de transports, treballadors i als col·legis. Fins i tot hauríem d’anar una mica més enllà i acudir a les universitats per explicar als futurs docents què és la mobilitat.

Quins canvis ha experimentat la unitat aquests anys?

A nivell tecnològic tenim nous mitjans per investigar i per detectar infraccions, i també hem estat pioners en mesures com els nous lectors de tacògrafs digitals o la sol·licitud d’autoritzacions judicials per demanar la ubicació del telèfon mòbil d’un conductor fugit arran d’una velocitat penal punible.

Hi ha més efectius?

A començaments d’any en van venir divuit, però en calen més. Cada vegada es necessiten més efectius especialitzats en una matèria concreta, comptar amb més mitjans tècnics i més espai per fer la nostra feina.