SEGRE

Origen àrab de la Séquia del Cup

Infraestructura hidràulica que data el seu origen als segles IX i X, vital per al desenvolupament de l'horta de Balaguer i Menàrguens i per donar aigua de boca a aquestes localitats

Els regants estudien la implantació de sistemes de regadiu més eficients per afrontar millor el futur

Imatge de finques de Menàrguens que reguen amb l’aigua de la Séquia del Cup, la majoria encara amb el sistema d’inundació. - PAERIA DE BALAGUER

Creat:

Actualitzat:

La històrica Séquia del Cup de Menàrguens i Balaguer, d’orígen andalusí, pren l’aigua del riu Segre a Sant Llorenç de Montgai i, després de regar 1.080 hectàrees i proveir d’aigua de boca la ciutat de Balaguer i Menàrguens, torna al riu Segre a prop de Torrealmeu, amb un total de 17 quilòmetres de llargada.

Té una dotació de 7.975 metres cúbics per hectàrea i any, i el 90% de la superfície es rega per inundació, només algunes hectàrees disposen de sistemes de degoteig o aspersió. Es tracta d’una de les infraestructures hidràuliques més antigues de les comarques del pla, ja que existeixen documents que la daten entre finals del segle IX i el segle X. Va ser construïda per regar una extensa horta que s’iniciava amb una captació d’aigua a Gerb (Os de Balaguer) a uns cinc quilòmetres riu amunt.

La séquia va ser construïda amb terra en tot el seu recorregut menys el tram d’uns 700 metres, que transcorre per la ciutat de Balaguer. Des del pont de Sant Miquel fins a la sortida de la muralla, a l’antic edifici de l’Escola Pia, ara biblioteca, aquesta infraestructura passava soterrada amb una àmplia volta de pedra amb diferents paràmetres i perfils que denotava que la construcció va ser dilatada en el temps, no fruit d’una planificació, sinó que va anar creixent espontàniament en funció de les necessitats de l’espai urbà i dels habitatges. 

A la dècada dels anys 70 l’aigua va ser desviada del centre de la localitat a la zona de la Banqueta amb un sifó fins a l’Horta. La Paeria de Balaguer va impulsar també un projecte per fer visitable el tram urbà, en desús, de la séquia. La iniciativa formava part del projecte Camí de Sant Jaume: xarxa pel patrimoni, que comptava amb ajuts europeus Feder. L’actual president de la comunitat de regants, Josep Ros, va manifestar que el sistema de reg a manta és encara el prioritari i que el futur passa per la implantació de sistemes de reg més eficients, transformant l’antiga xarxa hidràulica i fent una millor gestió de l’aigua.

Els regants tallen l’aigua a la Paeria de Balaguer per no pagar

L’ús de l’aigua d’aquesta séquia ha estat objecte de conflicte durant anys entre la comunitat de regants i la Paeria de Balaguer. Els regants reclamen a la capital de la Noguera que “participi” en el manteniment de la infraestructura hidràulica i que pagui les mateixes taxes que abona l’ajuntament de Menàrguens i la resta d’usuaris per l’ús de l’aigua. Un conflicte que ha portat els regants a tallar diverses ocasions l’aigua de boca a la ciutat de Balaguer, que es proveeix d’aquesta infraestructura. Per a la comunitat, la ciutat de Balaguer “no disposa de concessió i no hi ha obligació de donar aigua gratuïtament”. El consistori assegura que manté un “dret històric”. No obstant, veuen lògic participar en part del manteniment de la séquia i en diverses ocasions ha estat la Paeria la que ha portat a terme diverses obres. Fins ara, la Paeria capta a través d’un decret i els regants van recórrer l’ordre davant del jutge.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking