La presidenta del Suprem va dictaminar sobre l'aeroport, el cava i el reciclatge a Lleida

La nova presidenta del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, resulta que és qualsevol cosa menys una desconeguda per a nombroses administracions i empreses de Lleida, ja que en els quinze anys que ha estat adscrita a la Sala Tercera del màxim òrgan judicial de l’Estat –la que resol els plets de la jurisdicció contenciós administrativa–, ha intervingut com a magistrada en la tramitació d’alguns assumptes notoris.

Perelló, primera dona que aocupa aquests càrrecs des de la creació de les institucions fa 112 i anys, ha estat la ponent d’algunes d’aquestes sentències, és a dir, la magistrada que ha elaborat el criteri que després, en la majoria dels casos sense vots discrepants, ha assumit la resta del tribunal.

Així va passar, per exemple, en la sonada demanda amb la qual el Govern d’Aragó pretenia, en temps de l’executiu PP-PAR de Luisa Fernanda Rudi, aconseguir la nul·litat del reial decret que establia els anomenat “serveis aeronàutics” de l’aeroport d’Alguaire, és a dir, les mesures de seguretat pel que fa a edificacions, emissió d’ones i implantacions d’aus que s’han de respectar en els municipis situats a l’àrea d’influència de l’aeròdrom, entre els quals n’hi ha vuit de la Llitera i dos del Cinca Mitjà.

Perelló, que ja havia rebutjat abans en una interlocutòria suspendre “l’eficàcia” del decret “ateses les evidents pertorbacions que de tal mesura es generarien per a l’interès general”, va assumir en la posterior sentència l’error com una casa que contenia la norma, segons la qual la Generalitat passava a tractar directament assumptes d’urbanisme amb ajuntaments oscencs. Malgrat tot, decidia “mantenir, excepcionalment i provisionalment, l’eficàcia dels serveis” i de “les mesures de control imposades” mentre el Govern, com va fer posteriorment, rectificava l’error formal en un altre decret.

Abans, el 2011, el Suprem rebutjava en una altra sentència de la qual era ponent Perelló que dos municipis de l’Urgell com Nalec i Ciutadilla poguessin formar part de la denominació d’origen (DO) del Cava, una possibilitat que havia rebutjat el ministeri d’Agricultura el 1992 i també el 2008.

Els consistoris denunciaven que tots dos termes van quedar fora de la DO ja als anys 70 malgrat la “seua real producció” i que “les grans empreses de cava requerien el raïm provinent” d’allà. Tanmateix, “no han aportat elements específics respecte a les seues anteriors sol·licituds”, conclou la sentència.

La presidenta del Poder Judicial va rebutjar també suspendre la vigència d’una ordre d’Indústria que obligava l’empresa SAVA a tornar 4,84 milions d’euros que havia rebut com a primes pel funcionament de la seua planta de tractament de purins de Miralcamp al considerar que, en tot cas, això se l’havia de proposar al ministeri quan li girés les liquidacions.

En la sentència, que va declarar el dret de l’empresa a ser indemnitzada per les pèrdues que li va generar l’aplicació de l’ordre, Perelló firmaria un vot particular en el qual afirmava que tant aquesta com el decret del qual es derivava haurien hagut d’estar declarats nuls.

Finalment, l’empresa Ramon Vilella va aconseguir que la Sala Tercera del Suprem anul·lés la sanció de 147.280 euros que li havia imposat la CNMC (Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia) per una sèrie de presumptes irregularitats en la retirada i tractament de residus de paper i cartró. Va concloure que la manera com la CNMC havia accedit a la informació havia estat il·legal.

Quinze anys a la sala que vigilarà el desplegament de les renovables

La designació com a membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a la qual va seguir el recent nomenament com a primera presidenta d’aquest organisme i del Suprem, eximirà Isabel Perelló d’intervenir en alguns dels plets administratius de més substància relacionats amb Lleida que es resoldran en els propers anys, entre els quals destaquen els relacionats amb el desplegament dels parcs d’energia de fonts renovables i les línies de Molt Alta Tensió (MAT) que es dissenyen per transportar fins a Barcelona i el seu cinturó la producció d’Aragó a través del Segrià, les Garrigues i el Pallars (més informació a la pàgina 12, i que ara es troba al TSJ de Madrid). La secció tercera de la Sala Tercera del Suprem, a la qual estava adscrita la magistrada des de l’any 2009, revisa les resolucions de, entre altres, els ministeris de Transició Ecològica, Indústria i Transports i dels principals supervisors, com la CNMC, la CNMV, el Consell de Seguretat Nuclear, el Banc d’Espanya, el FROB, l’Agència Estatal de Protecció de Dades o el Consell de Transparència.