Les 176.000 llars de Lleida patiran un gran augment de la tarifa de la brossa

Les 176.350 llars de la demarcació de Lleida i les empreses propietàries dels 37.450 locals amb activitat productiva de la demarcació s'enfronten d'aquí al mes d'abril a una forta pujada dels rebuts de la recollida d'escombraries que es deriva de la nova legislació que obliga les entitats locals a facturar-los tot el cost del servei.

Les poc més de 176.000 llars de la demarcació de Lleida i les societats i autònoms propietaris dels 37.500 locals amb activitat empresarial s’enfronten en un termini de tot just sis mesos, fins a l’1 d’abril del 2025, a un gran augment en la tarifa del servei de recollida i tractament de les escombraries que en alguns casos pot arribar a duplicar l’actual factura.

I per què a l’abril? Aquest és el límit que recull en el seu article 11 la Llei de Residus 7/22, que al seu torn trasllada l’última directiva europea sobre la matèria.Aquest precepte estableix que “els costos relatius a la gestió dels residus (...) hauran de ser sufragats pel productor inicial de residus, pel posseïdor actual o per l’anterior posseïdor de residus”. 

I paral·lelament, dona a les entitats locals un termini que acaba el dia 11 d’abril, quan es compleixen tres anys de vigència de la norma, per començar a aplicar “una taxa o, en el seu cas, una prestació patrimonial (...) que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus”.

Quants diners suposaran aquesta taxa als ciutadans i a les empreses? Totes les fonts consultades coincideixen en la impossibilitat de determinar-ho ja, malgrat que sí que se sap, per exemple, que a Lleida la part del cost que passaran a suportar els veïns augmentarà entorn d’un 30%. Veïns i negocis financen ara poc més de 7,5 dels més de deu milions d’euros que costa el servei mentre que la Paeria, que preveu atenuar l’impacte de la pujada distribuint-la en dos anys, cobreix la diferència des de la seua caixa.

Els equips de govern d’altres ajuntaments lleidatans com el d’Agramunt comencen aquest mes a estudiar com aplicaran la pujada o, com el de Tàrrega, que després de la pujada del 14% d’aquest any ha marcat al calendari el final d’octubre, quan preveuen portar al ple la proposta d’ordenances. “Les estem treballant, pendents d’informes econòmics i financers”, van assenyalar fonts municipals.

Altres consistoris han iniciat aquest any, amb una àmplia forquilla, la pujada: un 10% (de 94 € a 103 per llar) a Mollerussa, un 19,8% a la Seu, un 70% a Alpicat, un 9% el consell comarcal de l’Urgell, un 57% a la mancomunitat que atén els vuit municipis de la zona sud de l’Alt Urgell (Organyà, Cabó, Fígols i Alinyà, Coll de Nargó, Oliana, Peramola, Bassella i les Valls d’Aguilar).Paral·lelament, nou ens locals i supramunicipals en els quals s’agrupen 94 municipis de Lleida estan preparant amb el suport de l’Agència Catalana de Residus les anomenades taxes justes, que penalitzen en el rebut de les escombraries qui no separa els residus i premien qui posa esment en aquesta tasca. 

La pujada generalitzada del rebut de les escombraries arribarà, en qualsevol cas, després que en els darrers cinc anys les taxes dels serveis municipals s’hagin encarit en el seu conjunt un 12,45% a la demarcació de Lleida, segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística). El cost del servei suporta a Catalunya una pressió fiscal més intensa que a la resta de l’Estat, ja que el cànon per tona d’escombraries de la fracció resta, que es va implantar el 2020, tres anys abans que a la resta de l’Estat, ascendeix a 65,30 € mentre que l’estatal és de 40 €. No obstant, l’impacte d’aquest factor en el rebut final depèn de si assumien el cost les entitats locals o ja el carregaven als veïns.

L’objectiu final de la directiva i de la llei consisteix a desincentivar la generació d’escombraries. “Ara se sabrà el que es paga, perquè el rebut actual és en realitat una factura encoberta en la qual es paga menys del que costa el servei i part d’aquest cost es finança amb l’IBI i altres ingressos municipals”, expliquen fonts de l’Agència Catalana de Residus, que afegeixen que “es tracta de buscar sistemes justos”.

Multa de 1.500 € per abocar runa a Balaguer

La Guàrdia Urbana de Balaguer ha detectat un segon abocament de residus voluminosos des que fa dos setmanes va començar a intensificar la vigilància per erradicar aquest tipus de conductes incíviques. Ho va fer arran de la polèmica desencadenada per la detecció de més de mig centenar d’episodis d’abandó d’aquest tipus de rebutjos als carrers de la capital de la Noguera. 

En aquesta ocasió, l’abocament va ser detectat al costat d’un camí en una zona propera a la ciutat, on des d’un camió s’estava llançant runa i altres materials de rebuig procedents d’una obra de construcció. “Aquesta actuació s’ha aconseguit gràcies a la intensificació de les mesures per part dels agents de la Guàrdia Urbana”, va informar la Paeria en un comunicat, en el qual assegura que “es continua treballant per millorar la situació de la gestió dels residus a la ciutat”. 

La normativa municipal sobre aquesta matèria sanciona amb multes de 1.500 euros l’abandó de runa i de material de construcció. La quantia es pot arribar a duplicar en cas que el responsable dels residus sigui reincident o que l’abocament inclogui restes tòxiques. Els policies locals imposaven el dia 25 d’agost a un grup de particulars la primera multa de 751 euros per l’abandó de mobles com butaques, un sofà, diversos matalassos i algunes calaixeres al carrer. Procedien del buidatge d’un pis.

Tres anys per retirar l’amiant dels espais públics

Els Agents Rurals han detectat l’últim any i mig un total de 121 abocadors il·legals de restes d’amiant retirades d’edificis, segons informa El Periódico de Catalunya. 

El ritme de detecció d’aquestes irregularitats s’ha disparat, ja que les xifres són de 79 de gener a juny d’aquest any per 42 el 2023. La llei de residus estatal, que prioritza des del 2022 la retirada d’aquest material dels edificis, estableix que “en tot cas les instal·lacions o emplaçaments de caràcter públic amb més risc hauran d’estar gestionades abans del 2028”. L’abocament de l’amiant suposa multes de 300.000 a 600.000 euros per episodi.