COMARCAS
Dos fugitius a Ribera de Cardós
Dos germans jubilats enderroquen els murs de silenci dels anys 30 per recuperar la història de la seua família. Rescaten la peripècia de dos germans, un capellà i l'altre anarquista, a la guerra
Jacint i Esteve Sarroca, amb un exemplar de ‘Casa Ascolà’.
“Sabíem alguna cosa, però a casa no es parlava; hi havia silenci”, explica Cinto Sarroca, qui amb el seu germà Esteve porta quatre anys enderrocant els murs que, un segle després, continuen enfosquint la història dels anys 20 i 30. “Hem investigat el que hem pogut, i seguim fent-ho”, anota. El seu treball es recull a Casa Ascolà de Ribera de Cardós. Memòria històrica i sentimental, un llibre de Garsineu firmat per Cinto, de 80 anys, que narra la història de la família. “La vam escriure per a nosaltres, per a la família, però ens van animar a publicar-la”, recorda. El volum té particularitats, com exposar la primera part en pallarès cardosenc i recuperar en la segona, en català normatiu, la figura de Joan Vidal Ninou, un besoncle seu que a començaments del segle passat va ser, voluntàriament a involuntàriament, un dels primers insubmisos del Pirineu.
“Era el menor de cinc germans i el seu pare va morir quan tenia 17 anys. Pensaria: i jo què hi faré, aquí? I se’n va anar a França”, assenyala. “Va estar a la Legió Francesa durant la Primera Guerra Mundial, però no ens donen la documentació”.Va iniciar un periple per França, Alemanya i Bèlgica, on va treballar com a mecànic i va abraçar l’anarquisme. Declarat pròfug, el viatge va incloure una tornada el 1926 per fer la mili a la Legió.“Estava a Barcelona el juliol del 36”, recorda Cinto.Allà comença un altre periple que passa pels fronts d’Aragó i Madrid amb la Columna Durruti i per l’hospital de Lleida, on ingressa ferit, abans de tornar a Osca la primavera del 1937 amb la Centúria malatesta, coneguda com el Batalló de la Mort i del qual va ser capità per elecció popular. Va participar en el setge d’Osca en les mateixes dates que George Orwell.A l’acabar la guerra va tornar a Ribera de Cardós, on va ser arrestat. Va morir el 1943 a Salt, on feia treballs forçats. La Generalitat i l’ajuntament ubiquen les seues restes en una fossa del cementiri municipal.L’última visita a Casa Ascolà del seu germà capellà, Miquel, va acabar millor. A començaments de la guerra, la família va aconseguir mantenir-lo ocult abans d’ajudar-lo a passar a França. Poc després, pressionats pel domini llibertari de la zona, “se’n van anar tots a Besiers”.La dels dos fugitius és una altra història d’aquella època, amb més grisos que blancs i negres, que feia 80 anys que estava oculta. “Moltes segones generacions van optar per no preguntar perquè veien els pares traumatitzats i incòmodes”, escriu el Cinto.
