Aigüestortes, lliure de preses
Primers passos per eliminar els dics artificials en llacs i estanys del Parc Nacional
La de Sant Maurici podria ser la primera després que finalitzi la concessió, el 2029
Imatge de l’estany de Sant Maurici al parc nacional d’Aigüestortes. - ARXIU PN AIGÜESTORTES
D’aquí a cinc anys expira la llicència concedida a Endesa per a l’explotació elèctrica des de la presa al llac de Sant Maurici, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes. Segons el president de la Junta del Patronat del parc i alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, la intenció és suprimir aquestes i altres preses construïdes amb les concessions atorgades per a l’explotació de llacs més petits fa dècades, algunes durant el franquisme: “L’objectiu és que l’espai protegit pel seu important valor natural torni a ser com era abans que es donessin totes aquestes concessions i es construïssin les preses. Tornar el seu aspecte original a tota l’àrea protegida.”
Totes aquestes preses es van projectar per generar energia hidroelèctrica i s’han mantingut des de mitjans de segle XX dins del parc nacional. A Aigüestortes hi ha inventariades 684 masses d’aigua, segons un estudi publicat a El Periódico. De totes, 195 es consideren estanys perquè no superen l’hectàrea d’extensió i només en algunes es van construir preses.
La més important és la de l’estany de Sant Maurici encara que també n’hi ha de més petites a l’estany de Tort, el de Saboredo, el de Mariolo, el de Cubieso, el Negre, el Frescau, el de Mar i el de Colomina.
També hi ha l’estany Gento i Colomers, molt més grans però que formen part de la zona perifèrica del parc. Amb el pas del temps moltes d’aquestes infraestructures estan infrautilitzades o ja no tenen cap utilitat i no té cap sentit que siguin dins d’un parc nacional on la naturalesa ha de ser en estat verge. Josep Maria Dalmau va explicar que pera tornar el parc a aquest estat és necessari asseure a la taula moltes parts com és el cas d’Endesa, la Generalitat, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i, per descomptat, el Parc Nacional.
No obstant, ja s’ha començat a fer els primers passos. Va indicar que cal tenir en compte totes les possibilitats i que hi ha l’opció que algunes concessions es vulguin renovar. En aquest aspecte, Endesa no ha volgut fer declaracions sobre el tema. La línia de la Generalitat i del Parc és anar eliminant gradualment aquestes preses per tornar al parc la seua imatge ancestral.
La CHE, per la seua part, també estaria disposada a dialogar. La concessió de la central de Sant Maurici finalitza el 12 de juliol del 2029, però un any abans acaben les de Lladres i Espot (que capten aigua del riu, no d’un llac). No obstant, després de dècades de concessió aquestes dates no estan tan lluny i és necessari posar fil a l’agulla per tornar al parc el seu estat original.
