El fred avança la brama del cérvol al Pirineu lleidatà

Amb l’arribada de la tardor, els boscos de la península ibèrica s’omplen d’un so inconfusible que assenyala un dels moments més esperats pels amants de la naturalesa: la brama del cérvol. Aquest fenomen, que té lloc entre mitjans de setembre i principis d’octubre, és el període de zel dels cérvols, en el qual els mascles emeten potents bramuls per marcar el seu territori i atreure les femelles. Diversos cérvols es van deixar veure ja aquest diumenge en l’inici del període de brama al parc de l’Alt Pirineu. Els punts d’observació gratuïts estaran oberts tots els caps de setmana fins el 13 d’octubre.

El terme "brama" prové del so que emeten els cérvols durant aquest ritual. Els bramuls poden escoltar-se a quilòmetres de distància, especialment a trenc d’alba o cap al tard, moments en què l’activitat dels animals és més intensa. A més dels característics sons, la brama està acompanyada d’una sèrie de comportaments que fan d’aquest període un espectacle únic: els mascles, amb els seus imponents banyams, s’enfronten en dols per guanyar-se el dret a acoblar-se, en lluites que poden ser impressionants tant per la força com per la destresa que demostren.

L’objectiu principal de la brama és assegurar la reproducció. Durant aquest període, els mascles més forts i dominants són els que aconsegueixen formar harems de femelles, assegurant així la supervivència dels gens més aptes. Les lluites entre mascles rares vegades acaben amb greus ferides, ja que solen ser més una demostració de poder que una batalla a mort. Tanmateix, els xocs de banyams, que poden durar diversos minuts, són part fonamental d’aquest espectacle natural.

Una vegada conclosa la brama i passada la temporada d’aparellament, el cicle natural segueix el seu curs. Les femelles gestaran les seues cries durant aproximadament vuit mesos, i els naixements es produiran a la primavera següent. És en aquell moment quan els boscos tornaran a omplir-se de vida amb l’arribada dels nous cervatons, però fins llavors, la brama deixa una empremta profunda al paisatge i en els qui tenen la sort de presenciar-la.

La brama no només és un esdeveniment biològic, sinó també un fenomen que atreu milers de visitants cada any. Parcs naturals com el de l’Alt Pirineu es converteixen en punts clau per observar de prop aquest fenomen. Els aficionats a la fotografia i el senderisme aprofiten aquest període per a disfrutar de l’espectacle, sempre des del respecte per l’hàbitat dels animals.

Malgrat ser una de les espècies més icòniques de la fauna ibèrica, el cérvol enfronta amenaces com la pèrdua d’hàbitat, la caça furtiva i el canvi climàtic. La preservació dels seus entorns naturals és fonamental per garantir que la brama continuï sent un espectacle recurrent als nostres boscos. L’equilibri entre l’observació de la naturalesa i la conservació ha de ser una prioritat per assegurar que les futures generacions puguin continuar gaudint d’aquest fenomen.