El 92% dels municipis de Lleida estan classificats com àrees rurals

Més de la meitat de la població catalana viu en una extensió de territori que no arriba al 3% de tot el país, mentre el 76,7% de Catalunya està conformada per àrees rurals on tan sols hi habita un 8,9% dels ciutadans, segons l'Estadística del grau d'urbanització (2022) publicada aquest dijous per l'Idescat. De fet, una majoria encara més àmplia dels habitants (61,6%) resideix en tan sols un 3,7% del país, zones molt densament poblades de l'àrea metropolitana de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida; la resta són àrees semi-denses, on hi viu el terç restant de la població. 687 de 947 municipis s'ubiquen en àrees rurals o escassament poblades però la població dels 19 nuclis urbans amb més habitants és el 50,3% del total. 

A nivell poblacional, com s'ha dit, la concentració és molt alta en un 3,7% del territori on hi viu el 61,6% de la població. De fet, en només 19 dels 48 'centres urbans' que defineix aquesta estadística, els més poblats de Catalunya -entre els quals Barcelona, Hospitalet de Llobregat, l', Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus o Girona- sumen el 50,3% dels habitants de Catalunya aquella data ( 7,8 milions) en una superfície que és tan sols el 2,65% de tot el territori català.

Lleida encapçala les àrees rurals o àrees escassament poblades

Els 687 municipis classificats en àrees rurals o àrees escassament poblades són aquells on el 50% de la població o més resideix en cel·les rurals (amb una baixa densitat de població, inferior a 300 hab./km2). A la majoria d’aquests municipis, el 100% de la població viu en cel·les rurals, però també hi ha 30 municipis on una part de la població viu en cel·les de densitat moderada. Destaca la Torre de Claramunt, amb un 51,8% de població que viu en cel·les rurals i un 48,2% en cel·les de densitat moderada. La distribució per províncies mostra que Lleida és la que té més municipis classificats com àrees rurals (213, un 92%), seguida de Girona (178, un 80%), Barcelona (157, un 50%) i Tarragona (139, un 75%).

En aquest sentit, la demarcació de Lleida destaca en el rànquing de municipis catalans amb menys densitat de població, amb Cabó (1,2 habitants per quilòmetre quadrat), Sant Esteve de la Sarga (1,3 habitants per quilòmetre quadrat), Sarroca de Bellera (1,3 habitants per quilòmetre quadrat), Fígols (1,5 habitants per quilòmetre quadrat) o Josa i Tuixent (1,5 habitants per quilòmetre quadrat). El municipi amb més densitat de població a Lleida és Mollerussa, amb 2.080,5 habitantes per metre quadrat, seguit per La Seu d'Urgell, amb 793,6. El municipi que acull la capital, Lleida, té una densitat de població de 663,2 habitants per quilòmetre quadrat, segons l'Idescat. El municipi de Catalunya amb menys densitat és Gisclareny, al Berguedà, amb 0,8 habitants per quilòmetre quadrat, i el que més, L'Hospitalet de Llobregat, amb 21.406.

L’Estadística del grau d’urbanització divideix el territori de Catalunya en una malla de cel·les d’1 km2, d’acord amb la quadrícula estàndard europea, i les classifica segons el grau d’urbanització tenint en compte criteris de grandària poblacional, densitat i contigüitat. Segons aquests paràmetres, dels 947 municipis de Catalunya, 687 es classifiquen en àrees rurals, 212 municipis en àrees de densitat intermèdia i 48 municipis en "centres urbans" (amb un mínim de 10.000 habitants i on la meitat dels habitants viuen en entorns d'alta densitat igual o superiors als 1.500 habitants per km quadrat).

Sobre els 48 'centres urbans', n’hi ha 9 on el 100% de la població resideix en aquest tipus de cel·la molt densa: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Adrià de Besòs, Premià de Mar, Montgat, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. A la resta de municipis, només una part de la població resideix en cel·les considerades centre urbà o àrea densament poblada, i tenen alhora població que resideix en cel·les de densitat moderada o en cel·les rurals: en 32 municipis el percentatge de població que viu al centre urbà es mou entre el 90% i el 99,9%, com és el cas de Barcelona, i en els 7 restants la forquilla és del 88,3% de Parets del Vallès al 62,1% de Sant Quirze del Vallès.

Els resultats d'aquesta estadística publicada per l'Idescat també constaten que fins a un 65% dels catalans viuen en cel·les (àrees d'1km2 ) amb una densitat de població superior als 5.000 habitants per km2. Quant als 3 km2 amb major densitat de població a Catalunya (de més de 50.000 hab./km2) són a la comarca del Barcelonès, dues a l’Hospitalet de Llobregat i una a Santa Coloma de Gramenet.