Es compleixen 150 anys de la riuada que va matar unes 400 persones a Lleida

La matinada del 22 al 23 de setembre del 1874 es va produir la rubinada de Santa Tecla, el segon episodi d'avingudes més mortífer de Catalunya després del de l'any 1962 del Vallès. La riuada va causar 575 morts a Catalunya, gairebé 400 entre l'Urgell, les Garrigues, la Segarra i el Segrià, afectant les conques dels rius Ondara, Corb, Sió, Francolí i Set.

La Universitat de Lleida (UdL), juntament amb experts en riuades d’altres universitats, inicia avui un cicle de conferències per recordar la tràgica rubinada de Santa Tecla que fa 150 anys va matar 575 persones a Catalunya, unes 400 a Lleida (entre l’Urgell –293–, les Garrigues –56–, la Segarra –23– i el Segrià –11–), afectant principalment les conques dels rius Ondara, Corb, Sió, Set i Francolí. Carles Balasch, professor honorari de la UdL, destaca la importància de recordar els fets “per l’impacte que va tenir aquesta rubinada a Catalunya, tant per l’elevat nombre de morts com per l’important impacte econòmic al territori amb nombrosos danys materials. Es va rebentar l’incipient canal d’Urgell, el tren va quedar paralitzat durant mesos i la producció agrària va estar afectada durant molt de temps”.

Tot va començar la matinada del 22 al 23 de setembre del 1874 amb fortes precipitacions que van provocar 575 víctimes mortals, sent Tàrrega la localitat més afectada amb 205 morts i nombrosos danys materials. A la capital de l’Urgell van quedar destrossats 250 edificis i un nombre similar de danyats després que l’aigua del riu Ondara arribés a 2 metres per sobre del pont (com recorden unes plaques instal·lades als carrers de les Piques i de Sant Agustí). El raval de Sant Agustí va quedar completament arrasat i es van inundar tots els carrers del barri, des del de les Piques fins al carrer Major, i l’aigua va arribar fins i tot a la plaça de Sant Antoni.

L’historiador de Tàrrega Josep Maria Segarra i Malla explicava a la Nova Tàrrega del 1974 que “una de les principals causes de l’alta mortalitat a la ciutat va ser que el dia abans havia corregut la veu que els carlins que eren a Verdú anirien aquella nit a atacar Tàrrega, de manera que quan de matinada la corneta i els xiulets dels serenos amb el toc de crit a carrera va despertar els veïns de la ciutat, aquests es van tancar encara més a les seues cases en lloc de sortir corrents per salvar-se de l’aigua, fet que va empitjorar la terrible situació”.Per la seua part, el també historiador local Jaume Ramon Solé afirma que “la rubinada del 1874 va transformar l’urbanisme de Tàrrega ja que a partir d’aquests fets la ciutat va créixer lluny del Reguer i de la zona històrica. 

Confusió d’alertaA Tàrrega, els veïns pensaven que els atacaven els carlins i es van tancar a casa en lloc de fugir

Segons Ramon, “a les primeres cases que es van aixecar en carrers com el de la Mallola o de Ramon Carnicer es van utilitzar pedres de l’antic convent de Sant Agustí, que va quedar arrasat a la rubinada, i que encara es poden veure”. Ramon explica algunes anècdotes de testimonis de l’època com que “a l’hort del Sargaire, un home va estar diversos dies a sobre d’una paret o que al Molí del Grau de Cervera diverses persones van estar 10 dies i 10 nits sense poder sortir de casa”.

Pau Farré, ‘el Cacauero’, va salvar 45 persones de morir ofegades

Pau Farré Majoral, veí de Tàrrega conegut com el Cacauero pel seu ofici de venedor de cacauets, va ser un dels herois de la tràgica rubinada perquè va aconseguir salvar la vida de 45 persones evitant que morissin ofegades. Altres personatges destacats per socórrer veïns van ser Gabriel Casals i molts soldats de Calatrava allotjats a la ciutat. Textos de l’època expliquen que “el Cacauero va salvar la vida de 45 persones i molts interessos en metàl·lic de les cases afectades, sempre nadant”. El 2015, l’Associació Guixanet va crear el personatge del Cacauero per deixar constància d’aquest fet heroic.