La construcció de Rialb i la canalització del Segre va posar fre a les riuades mortals
L’Urgell també pren mesures per vigilar el Sió i l’Ondara
Vista del riu Segre al pont Vell de Lleida durant la crescuda del novembre del 1982.
Entre el 7 i el 8 de novembre del 1982 el Segre i els seus afluents van arrasar amb tot el que van trobar al seu pas des del Pirineu a l’Aiguabarreig amb el Cinca. La riuada va segar una vintena de vides i va provocar pèrdues de més de 270 milions d’euros en un centenar de poblacions. Les fortes pluges al Pirineu van arribar a registres de fins a 323 litres per metre quadrat en 72 hores a Capdella que van desbordar el Segre, van convertir Balaguer en un mar de llot i l’aigua va superar el metre d’altura a la zona baixa de Lleida. Aquest desastre va posar de manifest la necessitat de regular el Segre aigües avall d’Oliana, ja que aquest pantà, amb tan sols una capacitat de 84,3 hectòmetres cúbics, va ser totalment insuficient per frenar una avinguda d’aquesta envergadura. Va ser una de les principals raons que van justificar la construcció de l’últim granpantà a l’Estat: Rialb. Va comportar la inundació de pobles com Tiurana i Bassella i l’afectació d’una àmplia zona d’Oliana, Ponts, la Baronia de Rialb i Peramola.
A finals dels 90 es va començar a aixecar la presa de l’embassament que pot arribar a emmagatzemar fins a 403,6 hectòmetres cúbics i és una garantia per frenar futures avingudes. D’altra banda, tant a Balaguer com a Lleida ciutat es va actuar al riu per canalitzar grans avingudes.
El pantà i la presa de Rialb en una imatge d’aquest estiu després de recuperar gran part de les reserves
El novembre del 2015 una altra rubinada va desbordar el Sió, fet que va provocar la mort de quatre ancianes que dormien en una residència geriàtrica d’Agramunt.
L’alcaldessa, Sílvia Fernàndez, afirma que “arran d’aquest fatídic fet ens hem vist obligats a repensar la nostra realitat urbanística. Agramunt creixia cap a la part sud del municipi i les millors zones estaven situades al voltant del riu, malgrat ser zona inundable s’anaven donant llicències perquè així ho permetia la normativa, mentre que des de finals del 2015 la ciutat creix cap a la part nord del municipi”, va remarcar.
L’ajuntament de Tàrrega fa periòdicament neteges exhaustives al curs del riu Ondara retirant la vegetació invasiva i els residus que dificulten la circulació del cabal, tot i que seria necessari rebaixar fins a 2 metres els sediments acumulats, segons els experts. Per la seua part, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) està revisant els mapes de les zones inundables a totes les conques dels rius de Lleida.
