Els regadius tanquen la campanya amb 402 hm³ més als pantans que el 2023

Els principals sistemes de reg estan arribant al final de la campanya amb 402 hectòmetres cúbics més que fa un any als embassaments dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, un augment del 70%, la qual cosa dona un respir als agricultors després de tres durs anys de sequera a l'hora de planificar el pròxim cicle de regs.

Els principals sistemes de reg estan posant punt final a la campanya d’aquest any, en la qual han respirat una mica més després de tres durs anys de sequera gràcies a una aportació de neu més gran i pluja als sistemes. Ho fan amb els embassaments dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana al 48% de capacitat i amb 402 hectòmetres cúbics d’aigua més que l’any passat: 973 hectòmetres en total davant dels 571 del 2023. Són un 70% més de reserves, la qual cosa els permet respirar una mica millor que a les tres campanyes anteriors malgrat que les aportacions d’aigua del riu Segre (cabal d’entrada a Oliana) es mantenen un 30% per sota de la mitjana històrica, segons assenyalen els usuaris del Canal d’Urgell. Aquesta referència i la caiguda de la demanda d’aigua per a regadiu avançat el mes de setembre els ha portat a rebutjar l’assignació d’un sisè hidro, o torn de reg, entre els agricultors que se subministren del canal principal. 

L’hidro és una de les novetats que va portar la sequera amb l’objectiu d’inculcar als regants, acostumats a aixecar la pala de reg amb poques restriccions, la necessitat que es distribueixi l’aigua entre cultius i per a tota la campanya tenint en compte que el canvi climàtic dificultarà els excedents. 

El president dels regants, Amadeu Ros, explica que malgrat que les reserves han millorat la campanya, va començar amb poca aigua i no s’ha plantat panís. També ha provocat la retirada de fruiters, “i molts més que s’arrancaran en els propers mesos”, assegura. “Sobretot”, afegeix, “en el cas dels agricultors sense continuïtat en el negoci. No es compliquen la vida”. Ros avança que el repartiment de l’aigua per hidros continuarà, malgrat que “s’anirà perfeccionant”. 

L’any passat, l’extrema sequera va portar molts agricultors a buscar aigua sota terra. El Canal d’Urgell té donats d’alta 1.274 pous per a proveir les finques, dels quals 83 són derivats de la sequera. No lluny d’aquestes finques, en municipis de les Garrigues com el Vilosell i la Pobla de Cérvoles, la sequera va assecar els pous de reg de petites comunitats de regants locals, que han contactat amb els gestors del Canal Segarra-Garrigues per avaluar si poden incorporar-se a la seua xarxa de subministrament d’aigua. El president dels regants d’aquest sistema, Josep Maria Jové, afirma que la sequera ha disparat l’interès pel regadiu, que ja es considera a mitjà termini l’única garantia per salvar els cultius.

La sequera també ha portat canvis importants a altres sistemes de reg com Pinyana, on aquest any s’ha introduït la petició de cabal a través de l’aplicació WhatsApp que substitueix el ban regulador. “Aquesta novetat ha resultat molt efectiva, ja que obliga a ordenar el reg un dia abans segons la demanda. Ha vingut per quedar-se perquè suposa més ordre i menys consum. Ara queda modernitzar el reg, que executarem per fases”, explica el president de la comunitat, Ramon Piqué (vegeu les claus). Pinyana posarà fi a la campanya de reg a finals d’octubre.

Les pluges intermitents han permès que l’Aragó i Catalunya regués de Barasona i no tingués problemes durant l’estiu, encara que ha ajustat al màxim els prorratejos per no afectar els embassaments de la Noguera Ribagorçana que també serveixen aigua a Pinyana i a l’Algerri-Balaguer. No ha calgut estrenar noves infraestructures com la canonada lateral de la Mola, que porta a aigua a les finques per gravetat. Ho farà l’any vinent. La falta d’aigua sí que ha estat un problema per a comunitats de regants de Tarragona limítrofes amb el Garrigues Sud. Aquest sistema dona aigua de reg i de boca a diversos pobles veïns des del 2023, en concret 7.000 metres cúbics diaris a les poblacions de la Palma d’Ebre, Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Vilella Baixa i Cabacés, al Priorat i la Ribera d’Ebre. La sequera va deixar els seus pantans sense reserves. Des del Garrigues Sud es reguen 1.400 hectàrees de Margalef, la Bisbal i la Palma. Segons el seu president, Xavier Pelegrí, s’estudia fer una presa directa de l’Ebre o una captació des de les instal·lacions del Garrigues Sud per garantir subministrament a aquests municipis amb una inversió de 6 M€. Tant a l’àrea regable del Garrigues Sud com del Segrià Sud la campanya de producció d’olives ha estat molt bona.

«El regadiu dona una estabilitat que en el secà no tenim»

Ramon Gomà és un agricultor de Guissona que incideix que la principal diferència entre l’agricultura de secà i la de regadiu és l’estabilitat. “Poder regar dona una estabilitat a la producció, ja que sempre tens garanties per al creixement dels cultius”. Considera que “tenir finques en terrenys de secà és una opció insegura, ja que sempre queden en funció de la climatologia, de si hi ha precipitacions o no n’hi ha, i amb aquests paràmetres has de fer les teues previsions”. A més de la pluja, altres factors que hi influeixen són el vent i les temperatures, tant si són altes o sota zero en els períodes en què no toca. Gomà reconeix que en els últims anys una meteorologia adversa ha delmat les collites a nivell general en totes les zones de secà. Concretament, va incidir que enguany la falta de precipitacions dels mesos de març i abril van deixar la planta feble i, a més, la gelada que es va prolongar durant dos dies per Sant Jordi “va delmar la collita a nivell general”. En certa manera, explica que aquesta situació d’inseguretat que té l’agricultura de secà forja un caràcter diferent als agricultors del territori. “Som més reservats i amb una forma de vida més sòbria, ja que mai no sabem com serà la collita.”

«La campanya de reg ha anat molt bé, sense cap restricció»

Josep Maria Albareda és un agricultor de Verdú que afirma que “la campanya de reg d’aquest any ha anat molt bé, no hem tingut cap tipus de restricció, ja que dins de les dotacions contractades, ens han facilitat l’aigua que ens tocava”. Reconeix que “les primeres setmanes estàvem bastant espantats i més tenint en compte el context de sequera i les restriccions de l’any passat però, al final, ha plogut i hem pogut regar”. Destaca que “a les vinyes en reg la producció és d’entre 12.000 i 15.000 kg per hectàrea, mentre que en un secà, la producció és d’uns 4.000 kg. És molta la diferència depenent de si la campanya de reg va bé o no”.

Incideix que “per a aquesta zona, el canal Segarra-Garrigues ha garantit el futur. El meu fill Sergi, per exemple, s’ha quedat a treballar pel reg, en cas contrari s’hauria mort de gana treballant al camp”. També afegeix que “en plantacions d’arbres (vinya, ametller o olivera) l’aigua és determinant”. De cara al futur, Albareda reconeix que “sempre existeix la preocupació de la falta d’aigua i de pluges, i més tenint en compte que tenim plantacions acostumades al reg, per exemple l’any passat amb la sequera i el tancament del canal temíem perdre els ametllers”. Aquest agricultor lamenta que “si fas una important inversió tant en arbres com en la instal·lació del reg, amb l’esforç que suposa, i al cap quatre o cinc anys no pots disposar d’aigua i moren els arbres, ho perds tot”.

«Els hidros han generat dubtes, però la campanya ha estat correcta»

Per a Antonio Sió Melero, agricultor i ramader del poble de Torregrossa, la campanya acaba amb una nota d’“aprovat”. “Els hidros han generat molta incertesa, ningú sabia com aniria. Era una cosa nova i molts agricultors no creien que poguessin funcionar. Per això, jo vaig apostar pel cereal d’hivern, com el blat i l’ordi. A l’estiu, com que no ho tenia clar, vaig deixar entre un 15 i un 17 per cent de les explotacions en secà per a així poder assegurar els hidros per a l’alfals, que se sembra amb una previsió de collita per a uns quatre anys. Al final, s’ha pogut fer una bona campanya gràcies a les pluges de finals d’abril i principis de maig. Fins i tot m’han sobrat hidros. Hauria pogut sembrar més panís, però al juny ja era tard. No sabíem què podria passar, tenint en compte que veníem d’un any completament desastrós. Però cal reconèixer que l’administració s’ha portat bé i ja hem rebut els ajuts que ens van prometre. Esperem que a poc a poc les aigües tornin al seu curs.” Aquest agricultor de Torregrossa considera que la modernització del regadiu serà “clau” per al futur del sector agroalimentari. “Fa trenta anys que s’hauria hagut de fer”, remarca.

La Confederació obre la porta a omplir el pantà de l’Albagés

Ramon Gomà és un agricultor de Guissona que incideix que la principal diferència entre l’agricultura de secà i la de regadiu és l’estabilitat. “Poder regar dona una estabilitat a la producció, ja que sempre tens garanties per al creixement dels cultius”. Considera que “tenir finques en terrenys de secà és una opció insegura, ja que sempre queden en funció de la climatologia, de si hi ha precipitacions o no n’hi ha, i amb aquests paràmetres has de fer les teues previsions”. A més de la pluja, altres factors que hi influeixen són el vent i les temperatures, tant si són altes o sota zero en els períodes en què no toca. Gomà reconeix que en els últims anys una meteorologia adversa ha delmat les collites a nivell general en totes les zones de secà. Concretament, va incidir que enguany la falta de precipitacions dels mesos de març i abril van deixar la planta feble i, a més, la gelada que es va prolongar durant dos dies per Sant Jordi “va delmar la collita a nivell general”. En certa manera, explica que aquesta situació d’inseguretat que té l’agricultura de secà forja un caràcter diferent als agricultors del territori. “Som més reservats i amb una forma de vida més sòbria, ja que mai no sabem com serà la collita.”

Paquets d’ajuts per pal·liar els danys de l’escassetat d’aigua

Agricultura ha presentat un pla de mesures urgents contra la sequera valorat en 70 milions dels quals 6 són per connectar el Garrigues Sud amb la comunitat de regants del Riu Montsant, que ja proveeix des del 2023. Respecte al pagament d’ajuts per la sequera d’aquell any a Lleida, el Govern va ratificar al maig el primer abonament d’ajuts als cultius herbacis i també als hortícoles afectats per la greu sequera de l’any passat. A Lleida va ser especialment greu el cas del cereal a la zona regable del canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, on no es va regar. En el seu conjunt, els ajuts als herbacis (cereal i farratges) van ascendir a 62 milions d’euros. La conselleria ha activat diversos paquets d’ajuts, de fins a 251 €/ha per ha en el cereal de secà; de fins a 1.140,45 € per ha en farratges; i de 697,89 per ha en cereals d’hivern i herbacis anuals no sembrats.