Fauna i sequera delmen la verema al Pallars

Els cellers del Pallars han començat aquests dies la recollida dels primers quilos de raïm. La verema en aquestes comarques comença més tard que al pla i en altres zones amb menys altitud, ja que una diferència de temperatures més gran entre el dia i la nit permet un ritme diferent de maduració del raïm. Les expectatives del sector són molt diferents entre els cellers al Sobirà i els del Jussà. La productivitat dels primers s’ha normalitzat, al registrar la comarca una millor pluviometria que en els últims anys. Per la seua part, les finques al Jussà encara es ressenten de la sequera acumulada, que juntament amb les gelades de la primavera passada, els ha comportat pèrdues de fins a un 90%.

Els pagesos d’ambdós territoris coincideixen en el fet que la problemàtica amb la fauna salvatge no fa més que augmentar. Cabirols, senglars i bandades d’estornells causen estralls als seus cultius, amb danys que arruïnen fins a un 30% de la producció. Alguns productors comencen a plantejar-se arrancar les vinyes, mentre que d’altres han començat a protegir les plantes amb malles o tanques. Íngrid Sebastia, una de les sòcies de Cota 730, a Rialp, explica que “al tenir poques hectàrees hem decidit tancar-les, però a causa que estan ubicades en una zona amb pendent hi ha animals que continuen entrant”. És un dels cellers que inicia aquests dies la verema a la zona. En les últimes setmanes ha anat controlant el nivell de sucre del seu raïm mitjançant un aparell anomenat refractòmetre, a fi de recollir-lo en el punt just de maduració per aconseguir el grau d’alcohol que vol per als seus vins.

També al Sobirà, Josep Rabassa, copropietari del Batlliu de Sort, assegura que la verema d’aquest any és “bastant normal”. “Confiem a recollir entre 4 i 5 tones per hectàrea, com una campanya normal. A causa del clima més fred de la zona, el cicle vegetatiu és més curt i la producció no és tan alta com en d’altres”, explica Rabassa, que treballa amb varietats més nòrdiques com la pinot noir, la riesling o la viognier. Per la seua part, Núria Bigorra, del celler Terrer del Pallars, a Figuerola d’Orcau, defineix aquesta campanya com “la pitjor en els 12 anys que portem en el sector”, després de registrar pèrdues de fins a un 90%. “No ha estat un estiu extrem com els altres, però la planta té memòria”, explica Bigorra, que es consola afirmant que “la poca quantitat que hem recollit és de gran qualitat i el producte acabat serà excel·lent”. També el celler El Vinyer, a Tremp, arrossega encara les conseqüències de la sequera, amb pèrdues de fins a un 70%.