Cinc entitats demanen protecció cultural per al català a Aragó

Cinc entitats culturals han situat el govern d’Aragó davant d’una cruïlla política de pes: reconèixer el català de la Franja (i l’aragonès del Pirineu) com a BIC (Bé d’Interès Cultural) de caràcter immaterial i dotar-lo de protecció com a tal o, al contrari, argumentar per què aquestes llengües no han de disposar d’aquest tipus de mesures.

La iniciativa, promoguda per l’Associació Cultural del Matarranya i el Rolde d’Estudis Altoaragonesos (ambdós declarades d’utilitat pública), a banda de per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Consello d’a Fabla Aragonesa i la Fundació Gaspar Torrente, arriba en ple gir de l’executiu autonòmic, que fa uns dies tombava a les Corts un projecte dels seus exsocis de la ultradreta de Vox que proposava eliminar de la legislació aragonesa qualsevol referència al català per substituir-lo pel Lahuao, acrònim de Llengua Aragonesa Històrica d’Ús a l’Aragó Oriental.“Les dos llengües, de filiació romànica, formen part del patrimoni cultural aragonès des de la fundació del regne i s’hi van expressar els nostres reis, s’hi van celebrar les Corts i s’hi van dictar els furs”, assenyala la petició, que afegeix que “la seua supervivència està compromesa per la falta de suport institucional”.Un portaveu de la conselleria de Cultura d’Aragó va assenyalar que per a aquesta resulta “prioritari l’objectiu d’aconseguir l’efectiva protecció i salvaguarda de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies aragoneses a través de mesures eficaces”, l’adopció de les quals, en tot cas, estudiaria “de manera coordinada amb l’Acadèmia de l’Aragonès”. En aquest sentit, va anotar, l’executiu “es compromet a protegir i preservar la diversitat lingüística” que reconeix “com a expressió de la riquesa cultural”, encara que recorda que “ni l’Estatut ni la Llei de Llengües” recullen expressament el terme català.

Fins a 90.000 aragonesos l’entenen i 55.000 el parlen

Les últimes dades oficials disponibles sobre l’ús del català a Aragó xifren el 90.000 persones el número de ciutadans d’aquesta comunitat que entenen el català i en 55.000 el dels que saben parlar-lo. La primera d’aquestes xifres equival a una mica més del 90% dels 108.748 habitants que sumen les sis comarques aragoneses en les quals es parla aquesta llengua, tres a Osca: el Baix Cinca (25.004), la Llitera (18.733) i la Ribagorça (12.467). Les altres tres són el Matarranya turolenc (8.196) i, amb molta menor incidència, el Baix Aragó de Casp (14.998) i el d’Alcanyís (29.350).