El final d'una època: el tancament de Speed Music constata el declivi del pub

Quan l’Speed Music tanqui la paradeta aquest diumenge, 40 anys després d’haver-la obert a Alcampell, la nòmina de pubs de la Llitera, una comarca en la qual durant mig segle en van operar més de mig centenar i en què es van situar com l’eix d’una d’intensa moguda cultural, haurà quedat reduïda a dos noms: Novocento i Tao, ambdós a Binèfar.

“És una pèrdua irreparable”, assenyala Pep Espluga, sociòleg de la UAB i natural d’Alcampell, per a qui el pub va ser “una peça clau en el format de socialització juvenil en el món rural”, al qual va arribar a finals dels 70 per “cobrir unes necessitats socials evidents. En un entorn rural caracteritzat per un fort control, el pub era un territori alliberat al qual no arribaven aquestes pressions”.S’hi afegien altres factors com oferir un lloc de trobada al qual, “a diferència del bar tradicional, podien anar les dones. 

El bar del poble era normalment segregador, mentre que al pub era possible la coexistència entre diferents sexes i identitats de gènere”.“Era un punt de trobada generacional, i un lloc de festa i música –afegeix Espluga– que ens donava una cultura i ens vinculava a un col·lectiu ampli i format per persones de territoris distants. Transcendia els límits urbans i rurals.”I quina era la recepta? “El pub és un bar musical sense finestra, i això és el que el converteix en un territori alliberat”, anota.

Aquesta proposta va quallar amb força a la Llitera, amb D’Alcort i Novocento com a pioners, a la capital i el 1978, d’un degoteig que va incloure tota la comarca per començar a apagar-se amb el canvi de segle, gairebé sempre amb el tancament i de vegades amb la reconversió, amb els locals de El Paso del Pato a Tamarit o Metro a Binèfar dedicats a la restauració.

En aquest teixit que barrejava festa, música i cultura van sorgir veus alternatives com el fanzín El lado salvaje, van surar bandes com Proscritos o Inusitados i es van obrir rutes com la que va portar fins a la Franja gent com Lords of the New Church, The Meteors o Inmaculate Fools.

Però tot allò es va acabar. “S’està donant una pèrdua de bars a tot el país, no hi ha un eix rural-urbà clar”, assenyala David Pac, sociòleg de la Universitat de Saragossa, expert en Sociologia del Consum i natural de Valcarca, que detecta en el declivi diversos vectors, entre els quals destaca el canvi en els hàbits de lleure i de consum.

D’una banda, “els joves tenen preferència per espais de reunió menys públics i més privats”, cosa que ara conflueix amb la possibilitat que ofereixen les connexions online i del joc en grup a distància.

Coincideix en el criteri amb Manuel Sorinas, degà del ram després de gairebé 35 anys al capdavant de Novocento. “Estem en un canvi d’època, però no ens podem queixar. Els grans es van fent vells i els joves continuen venint”, indica, encara que la incorporació d’aquests últims es redueix.

El declivi coincideix amb canvis d’estil de vida en els quals guanyen pes hàbits saludables, el consum nocturn en l’hostaleria perd pes a favor del diürn i la despesa quotidiana, com el del pub, cedeix espai a un altre de més concentrat en esdeveniments i sortides d’uns dies. “Hi ha un canvi generacional en els hàbits de consum”, anota Pac.

Espluga destaca que “hi ha un canvi en les formes de consum, de lleure i de relacionar-se. Internet i les xarxes socials han vingut a cobrir una part de les necessitats socials que cobria el pub. Les noves generacions no han entrat en la cultura del pub perquè no ho han necessitat, però perdem una cosa fonamental”.