Les cases rurals de Lleida alerten de la “competència deslleial” dels pisos turístics
El sector tanca l’estiu amb menys usuaris, en un moment en què es prioritza el preu davant la qualitat del servei
Exterior d'un establiment de turisme rural situat a Josa i Tuixén, a l'Alt Urgell.
La Federació de Cases Rurals de Lleida alerta de la “competència deslleial” que està patint el sector amb la irrupció dels habitatges d’ús turístic. Segons el president d’aquesta entitat, Mario Mata, s’ha produït un creixement “desmesurat” que, segons assegura, ha comportat que aquest tipus d’allotjaments copin el 30% de l’oferta de la demarcació, quan el turisme rural en representa el 6%. Per aquest motiu, demana una equiparació de les normatives, ja que, ara per ara, els és impossible abaixar preus. Afegeix que, si la situació continua, es veuran abocats a “tancar definitivament”. De fet, han tancat la temporada d’estiu amb menys usuaris, ja que el moment econòmic actual fa que es prioritzi el preu per sobre de la qualitat del servei.
Mata afirma que el turisme rural sempre ha estat un element “dinamitzador” de l’economia local, sobretot a la demarcació de Lleida, territori on, tradicionalment, aquest sector ha estat capdavanter. En aquest sentit, ha explicat que ha contribuït a fixar població, diversificar l’activitat ramadera i a empoderar les dones, a més d’ajudar a créixer altres negocis, com ara botigues, restaurants o artesans.
El president de la Federació de Cases Rurals de Lleida diu que uns 4.500 habitatges de la demarcació han passat de ser residencials a ús turístic, situació que està tensant molt el mercat i està impedint l’arribada de nous habitants a les zones de muntanya. Respecte al turisme rural, apunta que aquest tipus de pisos no han de complir diversos requisits tècnics perquè no estan considerats com una activitat econòmica i, per tant, no han de d’assumir les mateixes despeses que ells.
Una altra de les crítiques és que no es demana als gestors d’aquests habitatges que visquin al territori on els estan llogant, amb la qual cosa els seus beneficis no aporten res a l’economia local. En aquest sentit, Mata creu que amb aquesta situació hi perd tot l’entorn i per aquest motiu des del sector han impulsat un manifest on es recullen aquestes demandes.
