Ajuntaments de Lleida veten els molins de vent a menys de mil metres de les cases

Diversos ajuntaments de Lleida estan tramitant normatives municipals per ordenar el desplegament de les renovables en les quals delimiten les zones on podran instal·lar-se i en les quals endureixen les restriccions que contempla la normativa general. Així, consistoris com els de Sant Guim de Freixenet i Montoliu de Segarra tenen en tràmit d’informació pública dos projectes d’ordenança en els quals veten la presència d’aerogeneradors a menys de mil metres dels nuclis urbans i a menys de 400 de les masies i els habitatges disseminats dels seus termes.

La primera limitació, la finalitat de la qual consisteix a “establir una mesura d’ordenació paisatgística en la direcció de preservar els valors” del municipi, duplica la distància que ara contempla la normativa general a Catalunya, que és de 500 metres tret d’àrees de protecció especial com els miradors, on s’eleva a 1.200.La segona, inexistent en la normativa bàsica, pretén “establir unes condicions mínimes de seguretat per a aquestes edificacions”, ja que “la ruptura de les aspes o algun altre element dels aerogeneradors pot arribar a una distància de fins a 400 metres”, la qual cosa requereix “una distància de seguretat mínima per a la seua ubicació respecte a les cases i masies”.“S’estan movent projectes de nous parcs, i es tracta de fer una ordenació de la implantació”, explica Francesc Lluch, alcalde de Sant Guim.Mesures similars s’estan adoptant en municipis de les Garrigues com la Granadella, i també en altres de l’Anoia (Barcelona) com Santa Coloma de Queralt, Argençola o Jorba.“L’altura dels molins que s’estan projectant dobla els 80 metres dels antics, i això requereix precaucions”, anota.

Els consistoris, que situen a cent metres la distància mínima entre els parcs fotovoltaics i els habitatges, plantegen altres limitacions per al desplegament de les renovables com el seu veto en àrees amb figures de protecció paisatgística o ambiental i restriccions per preservar els sòls agraris.Entre aquestes es troba el veto a la instal·lació de parcs solars en sòls agraris catalogats com de valor ecològic o en els de pendents de més del 20%, en els quals sí que es permetrien els aerogeneradors pel seu menor consum d’espai, o l’exigència als promotors, en alguns casos, de demostrar que no utilitzen sòls d’alt valor agronòmic.

Les plantes de cogeneració amb purins demanen mantenir ajuts

Les plantes de producció d’energia elèctrica per cogeneració amb purins han demanat ajornar dos anys la supressió dels ajuts públics al seu funcionament, segons va informar TV3. Es tracta, en realitat, d’una prima per la producció d’electricitat que aquest tipus d’instal·lacions rep durant els seus primers 25 anys de funcionament. La primera planta de la demarcació de Lleida que, en uns mesos, es veurà afectada per aquesta mesura opera a Alcarràs. En uns anys, fins al 2034, s’aniran veient en la mateixa situació altres de Juneda i de Miralcamp.Els grups empresarials que les exploten ja van anunciar fa uns mesos la seua intenció de reconvertir-les cap a la fabricació de biogàs o de biometà, segons el cas, per continuar operant, encara que es tracta de sistemes de producció molt diferents, però en ambdós casos amb les dejeccions del bestiar com a principal matèria primera.